En els darrers dies hem tingut coneixement de diversos posicionaments polítics sobre la B-40. Bons i recurrents articulistes, així com persones amb notòries trajectòries en aquests afers, han manifestat la seva opinió sobre una qüestió de vital importància per al teixit socioeconòmic de la nostra demarcació. Però, després de parlar-ho amb alcaldes dels municipis que, a més de Terrassa i Sabadell, hi tenen quelcom a dir, volem i hem d’aportar la nostra opinió al debat obert.
D’entrada volem reafirmar el caràcter de via bàsica de l’eix central de la B-40. La considerem una via de ràpida circulació, tal com està definida en el ja llunyà projecte inicial del Ministeri de Foment i, tot valorant la construcció per etapes, per a nosaltres cobrarà tot el seu sentit quan connecti el Vallès Oriental amb el Baix Llobregat. L’Orbital B-40 ha de ser el tram central d’una circumval·lació molt més àmplia que aniria des del Maresme fins al Penedès. Destaquem aquest concepte urbanístic de circumval·lació perquè corregeix un accentuat centralisme de les vies de comunicació amb Barcelona que, des del nostre punt de vista, és l’origen de bona part de les retencions que cada dia es pateixen a l’àrea metropolitana.
Volem denunciar el llarg retard en el seu planejament i posterior execució. És cert que, des de Terrassa cap al nord-est, la indefinició pot venir de la manca de consens d’alguns consistoris sobre la conveniència de la via, l’afectació mediambiental i el traçat del projecte, però això no és motiu per justificar la lenta execució del tram sud-oest, ni la manca de definició d’alguns traçats en els quals, i com ens han assenyalat alguns alcaldes, sembla que estem davant d’un projecte amb una execució que es va adaptant a diferents circumstàncies i canvis de criteri, en el marc d’un obscurantisme incomprensible per part del Ministeri de Foment. Els incompliments dels terminis fixats denoten una manca de voluntat en la seva execució. Malauradament en la línia del recurrent dèficit d’inversió pública pressupostada a Catalunya, agreujada perquè l’índex d’execució és només d’un 57,7%, segons les dades facilitades al juliol per la Direcció General de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya.
En el marc del projecte i, concretament, en el seu vessant executiu, no podem deixar de fer esment de les errades d’un planejament que entenem que ha estat poc estudiat i que fa uns mesos va motivar que una bona part de l’obra ja construïda -just a la sortida del túnel que unirà el nord d’Olesa amb la zona sud d’Ullastrell- sofrís una forta descavalcada després d’unes jornades de pluja, amb el consegüent retard i perjudici econòmic.
És notòria, i ja no ens sorprèn, la manca de coordinació entre el Ministeri de Foment i el Departament de Territori i Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i que afecta bàsicament la concreció i planejament dels nusos de connexió de la via bàsica de la B-40 amb les diverses realitats i necessitats del territori. Així, Olesa de Montserrat, com a exemple, no té planificada la connexió de la C55, que circumval·la el seu terme municipal, amb l’anomenat Quart Cinturó. Una circumstància que pot generar un fort col·lapse circulatori dins el municipi perquè es convertiria en un cul de sac. Malgrat apartar-nos-en un xic, cal destacar que diferents polígons industrials d’aquest municipi, i amb grans possibilitats de desenvolupament, veuen compromès el mateix per la manca d’una connectivitat necessària amb la C55.
Entenem que una connexió ràpida entre les realitats d’activitat econòmica del Baix Llobregat i el Vallès Occidental les enfortirà i les complementarà, amb el consegüent benefici mutu, i ajudarà a pal·liar la forta pèrdua d’oportunitats empresarials que la manca d’una aposta clara per aquesta infraestructura ja ens ha ocasionat. Així mateix permetria esponjar més i complementar l’activitat de l’Àrea Metropolitana.
Advoquem per acabar les connexions i obrir a la circulació, com més aviat millor, els trams executats i reduir així la petjada ecològica que avui té la mercaderia transportada per un recorregut que no es beneficia de la disminució en quilometratge que la B-40 comportarà.
Aquest mateix argument, de la relació entre quilometratge i petjada ecològica, l’entenem vàlid per qüestionar alguns plantejaments mediambientals sobre la part del traçat pendent de definir. El projecte ha de mirar de minimitzar les inqüestionables afectacions al medi natural, patrimoni de tots, i que no ens són indiferents. Però a l’altre plat de la balança hem de posar els potencials beneficis per a l’economia -potser qüestionables per a algunes legítimes ideologies- i el cost mediambiental lligat amb l’actual llarg trajecte que han de realitzar particulars i mercaderies en la connexió de dues zones amb una intensa relació econòmica i de mobilitat. Mirar només el medi ambient a escala local i no intercomarcal és voler ignorar la interdependència de la sàvia natura.
Com hem assenyalat, entenem l’Orbital B-40 com a bàsica i d’alta velocitat, amb unes imprescindibles connexions amb els diferents punts d’activitat poblacional i econòmica, que han de possibilitar el màxim respecte a les realitats i necessitats de cadascun d’ells i a la vegada ser dissenyades d’acord amb les previsions de models de mobilitat per les vies ràpides. Creiem que la qüestió sobre les característiques de l’altra connexió entre les dues capitals del Vallès Occidental, l’N150, no ha d’afectar el traçat bàsic de la prioritària Orbital B-40. Cal no perdre l’oportunitat de l’actual conformitat del Consistori de Sabadell a perllongar aquesta fins a l’enllaç amb l’antiga carretera de Prats, amb connexió a la seva Ronda Nord, que a la vegada és compatible amb el punt 111.13 del recent Programa de Govern publicat per l’Ajuntament de Terrassa.
En aquest article no hem volgut entrar en xifres de guanys i/o pèrdues d’unes realitats socioeconòmiques corresponents a unes comarques amb un volum global pel que fa a població, PIB i ocupació equivalent a +/- un 25% del total de Catalunya, i al respecte donem suport a les publicacions i estudis realitzats per FEM VALLÈS, entitat a la qual pertanyem de forma activa.
