L’agitació social pel rebuig a la sentència dels membres del govern català i líders d’entitats socials en presó preventiva des de fa dos anys, dóna protagonisme a una massa social inèdita, que supera amb soroll, el que han estat fins ara les manifestacions reivindicatives de Catalunya. Els joves que varen viure els fets inexplicables de l’1 d’octubre, mostren amb molta energia als carrers, el seu descontentament, donant unes imatges inèdites també i els mitjans de comunicació s’omplen d’aquestes noves situacions. La sortida és complicada, per la força de les institucions de l’Estat que no volen doblegar-se davant l’augment de la pressió social. La preocupació augmenta i els possibles resultats electorals de novembre no serviran gaire.
Un dels efectes de tot plegat és el que fa referència al turisme. Permeteu-me a continuació una mirada en què relaciono aquest sector amb el territori i els seus gestors.
Barcelona atrau nou milions de turistes a l’any. París i Londres 20 milions; més del doble de Barcelona. A Barcelona hi ha 38.500 habitacions a disponibles que corresponen a 75.000 places. 1,5 milions dels turistes són americans (800 mil d’Amèrica del nord), i també 1,5 vénen de la resta d’Espanya; 150 mil són del Japó i 145 mil xinesos (augmentant al 13% anual!)
Amb una ocupació de més del 80% a l’agost, l’atracció turística és un fet cabdal pels gestors de la ciutat i de les més de 400 establiments hotelers. L’administració de l’alcaldessa Colau va aprovar el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT), el 27 de gener de 2017. L’aprovació d’aquest pla va suspendre els nous projectes hotelers al centre de la ciutat i en limitava la construcció als anells perifèrics. També incloïa un límit en la reforma dels establiments, i obligava a reduir un 20% les places hoteleres si l’establiment realitza una reforma integral. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va sentenciar la suspensió del PEUAT als finals de Juliol i tot que la sentencia no es ferma i està recorreguda, dóna la raó a les 120 demandes presentades pels hotelers. Mentrestant a l’Hospitalet es construeixen nous hotels amb una visió oportunista que l’alcaldessa Núria Marín justificava en una entrevista del març dient: “a l’Hospitalet no hi ha saturació, i en altres ciutats de l’entorn, tampoc. Hem de veure com donem sortida a un sector que ens interessa, el turístic, en el nostre cas vinculat a negocis. Discutim què pot aportar cada ciutat i com potenciem la marca Barcelona. Tenim la marca i un entorn fabulós: la Fira, el port, l’aeroport, zones logístiques… Treballem junts! Si som intel·ligents i actuem amb visió metropolitana, podrem competir en la primera divisió mundial de ciutats.”
El territori és una realitat complexa. Els ciutadans confiem que els gestors del territori pensin amb la globalitat més que en els seus interessos propis. Limitar les decisions del lliure mercat en benefici de la comunitat és una necessitat irrefutable. Però aquest benefici social s’ha de basar en dades indiscutibles i una bona gestió, sabent però, que l’inversor buscarà altres opcions profitoses i per tant s’haurà de preveure els efectes negatius corresponents.
Perquè el capital, no para. Seguint el recent informe de PwC, les 100 empreses més grans del món, han augmentat la seva capitalització borsària en el 5% (21 bilions de dòlars) els darrers 12 mesos, mentre que els 12 mesos anteriors va ser del 15%. Les complexitats de les condicions de l’economia mundial es mediatitzen pel domini de les empreses dels Estats Units en aquesta llista: de les 100, 54 són d’allà i aglutinen el 63% del valor; mentre que les empreses de la Xina i europees varen perdre el seu valor en la borsa en un 4 i 5% respectivament. Microsoft, Apple, Amazon són les 3 primeres i els sectors de més creixement són la salut, telecomunicacions i serveis al consumidor.
Per acabar: La confiança del consumidor, seguint l’informe de Kantar d’aquest mes, es manté elevada a pesar de la lleugera baixada de l’estiu. 66% dels consumidors creuen que és més intel·ligent en aquest moment mantenir els nivells de consum. Així i tot no és clara la tendència a mig terme davant de les incerteses que es plantegen en l’economia global, per exemple amb la guerra comercial o la situació de l’ocupació laboral en què continua mostrant signes de debilitat, no tant per la desocupació, sinó per les condicions de precarietat de molts casos. La manca de confiança en les possibilitats d’augmentar els ingressos no implica una baixada de la confiança del consumidor i el consum de productes quotidians segueix, tot i que hi ha molta recança en les compres grans com el cotxe o la llar. Bones notícies doncs en aquest àmbit.
*
gabriel izard@uab.cat
