Ahir parlàvem en aquest mateix espai de la necessitat de gestionar la reacció contra la sentència de forma que la imatge que quedi a les nostres retines no siguin contenidors cremant, cops de porra i bales de goma. Doncs no sembla que, de moment, es pugui parlar de controlar la protesta, no ja per neutralitzar-la, sinó per mantenir-la dintre dels límits del civisme. L’acció dels CDR als carrers de Barcelona al llarg de la setmana, en una escalada imprevisible, projecta una sensació de desbordament dels partits que s’accentua una vegada més amb els símptomes de divisió inequívoca entre els socis que formen el govern de Catalunya.
Hi ha molts símptomes de la manca de full de ruta; no entrarem en l’estira-i-arronsa de la condemna de la violència dels manifestants o les crítiques a algunes actuacions policials, però ahir es va produir un episodi definitiu al Parlament. L’anunci del president Joaquim Torra de posar novament les urnes va significar una sorpresa per als consellers d’Esquerra Republicana, tal com es va demostrar amb la tebiesa amb què van respondre a la proposta. Però és que sembla que ni els mateixos consellers de Junts per Catalunya ho sabien. La situació és realment paradoxal, ja que la gestió de les reaccions contra la sentència s’està tornant contra el mateix Govern i també contra l’independentisme en general. La posició sembla una fugida cap endavant que no persegueix una altra cosa que intentar recuperar la posició en l’aferrissada lluita per l’hegemonia al bloc independentista.
Hores abans de redactar aquest escrit els CDR van convocar noves concentracions al centre de Barcelona i una manifestació de perfil ultradretà es trobava amb una manifestació independentista; no sabem com anirà la nit, però no pintava gaire bé. Avui també serà un dia complicat amb la vaga general, l’arribada de les marxes a la capital catalana i les possibles noves convocatòries dels CDR. Davant d’aquesta situació i la confusió que es projecta des del Govern, s’amunteguen un bon grapat de pre- guntes que van des de quant de temps es mantindrà la tensió al carrer fins a quant de temps es mantindrà el pacte de govern entre Junts per Catalunya i Esquerra Re- publicana, passant per quant de temps podrà su- portar el PSOE, en plena campanya electoral, la pressió que li demana l’adopció de mesures contundents a Catalunya.
