Xavier Albertí, director del TNC, té una línia de treball de recuperació dels clàssics catalans com Liceístes i cruzados de Pitarra, La fortuna de Sílvia de Sagarra o l’any passat un gran èxit de públic Els Jocs Florals de Canprosa "de Rusiñol, guanyadora de dos premis Max. Aquest any El Teatre Nacional de Catalunya obre temporada a la sala gran amb La Rambla de les Floristes, una obra de Josep Maria de Sagarra, dirigida pel reeixit director teatral Jordi Prat i Coll i amb Rosa Boladeras com a protagonista principal en el paper d’Antònia . Josep Maria de Sagarra va escriure aquesta obra el 1935, just l’any que Federico García Lorca també estrena amb Margarida Xirgu Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores. Una obra escrita abans de l’inici de la Guerra Civil, moment en què Segarra dicidí marxar de viatge als mars del sud.
La Rambla de les Floristes compta amb un elenc de catorze actors que interpreten i fan de figurants en un moviment escènic propi de la dansa contemporània. Tenim a la memòria la versió que per a TV3 va fer una altra Rosa, la Rosa Maria Sardà, l’ Arànega, en Borràs i Luchetti.
A la parada de flors de l’ Antònia els homes voletegen com mosques; són el regidor Julivert, Don Ramon, el senyor Banús o el senyor Puiggròs. Antònia no està sola té la seva companya de treball Isabel, una florista que té la parada davant de l’ Antònia. Ella és realista i toca amb els peus a terra, el seu amor és impossible per qüestions de classe social perquè no vol que l’ assenyalin com la pobra florista que es casa amb un home ric. Es tracta d’una comèdia costumista ambientada a mitjans del segle XIX, amb la Rambla de les Flors com a escenari i les seves floristes com a protagonistes de la recerca de la llibertat. Així l’Antònia(Rosa Boladeras) conviu el seu dia a dia a la parada enmig de senyors amb bastó i barret, prestadors miserables, enamorats i tot tipus de joves que van i vénen i ens fan riure i emocionar.
La Rambla de les Flors com un espai de llibertat per passejar. La Rambla d’ara ja no és la de les floristes, la ciutat està oberta al mar i els turistes inunden el Mercat de la Boqueria. Abans un podia entrar a Gimeno a olorar els puros tranquil·lament, no fer cues a la loteria de can Valdés i acabar amb una copa al Boadas. Ara passa com en el conte de Julio Cortázar Casa tomada, els invasors són els turistes.
La imatge de la versió de Jordi Prat i Coll és romàntica amb un treball coreogràfic i banda sonora a piano que al costat de la rima dels versos de Segarra recrea un ambient popular que es riuen dels polítics, els burgesos, els capellans i sobretot uns personatges femenins que ens atrapen des del principi interpretats per la mateixa Rosa Boladera, un Clara Altarriba, Marina Gatell Berta Giraut, Antònia Jaume, Carme Milà i Carol Muakuku. Jo de vosaltres aquesta peça no me la perdria. No vindrà al Teatre Principal de Terrassa així que toca escapadeta a Barcelona.
*
professor del INS Viladecavalls i cofundador i director de la Companyia 8
