El conseller d’Interior, Miquel Buch, fa una crida perquè les protestes contra la sentència del “procés” es facin de manera “cívica i pacífica” i aïllant els violents, per a no posar en risc les “competències plenes” de la Generalitat en seguretat pública.
En roda de premsa després dels disturbis ocorreguts dimarts al final de les manifestacions contra la sentència, Buch va insistir ahir en què disposar d’un cos policial propi és “indicador del grau de responsabilitat d’un país”, i va cridar a preservar aquestes competències.
Buch, que va assegurar que no s’ha plantejat dimitir, va destacar que els Mossos no estan donant “cap motiu” perquè s’apliqui la Llei de Seguretat Nacional -com demanen alguns partits-, que podria comportar que la Generalitat perdés el control de la policia autonòmica, perquè, segons va afirmar, estan garantint alhora el dret a manifestació i la seguretat ciutadana i l’ordre públic.
El conseller, que va reconèixer la “complexitat” de l’actual moment que viu Catalunya, va condemnar la violència de “grups minoritaris” de “provocadors i agitadors”, que dimarts a la nit van alçar més de 250 barricades de foc en el centre de Barcelona, encara que va ser taxatiu en subratllar que l’actuació d’aquests violents “no pot tacar la imatge de centenars de milers, de milions” de catalans que durant anys s’han manifestat de manera “pacífica i cívica” a favor de la independència.
Torra, amb tots els manifestants
El conseller Buch compareixia ahir davant els mitjans hores després que el president de la Generalitat, Quim Torra, obvies els altercats ocorreguts dimarts en les protestes de carrer dels CDR. Torra va afirmar que el seu Govern està “al costat de la gent” i dóna suport “totes les manifestacions que s’estan fent a Catalunya” contra la sentència.
Després dels disturbis de dimarts, Torra es va reunir ahir a primera hora del matí en el Palau de la Generalitat amb el conseller Miquel Buch, el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, i la consellera de la Presidència, Meritxell Budó. Posteriorment es va desplaçar fins a Caldes de Malavella (Girona) per a unir-se a una de les columnes de les “Marxes per la Llibertat”.
A l’altura de Sils (Girona), Torra va fer una aturada per a fer declaracions -sense admetre preguntes dels periodistes- acompanyat del exlehendakari Juan José Ibarretxe: “Que ningú tingui cap dubte que aquest president i el seu Govern estan al costat de la gent”, va afirmar.
Torra va explicar que participava en les marxes impulsades per l’ANC i Òmnium Cultural amb la finalitat de “donar suport a aquesta i a totes les manifestacions que s’estan fent a Catalunya, contra la sentència i en suport al dret a l’autodeterminació dels catalans”.
En ser preguntat per la seva valoració dels disturbis en les mobilitzacions dels CDR a Barcelona i altres ciutats catalanes i les càrregues policials, Torra va dir que no anava a respondre preguntes perquè “avui és molt important posar tot el focus” en les manifestacions “cíviques i pacífiques” de l’ANC i Òmnium.
Els presos:”no ens representa”
Els presos sí que es van desmarcar de manera explícita de les protestes violentes. Els condemnats per la sentència del “procés” es van desmarcar ahir dels altercats de l’anterior nit a Catalunya i van remarcar que la violència no els “representa”.
Junqueras, Raül Romeva, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van publicar a Twitter el mateix missatge: “Tot el suport a les mobilitzacions i a les marxes massives i pacífiques. Cap violència ens representa”.
També va alçar la veu el diputat Gabiel Rufian, qui va demanar a Torra que condemni les accions violentes a Catalunya i va subratllar que cap president català ha avalat “mai” aquestes actituds.
En una entrevista en la cadena Ser i a la pregunta si és desobediència civil ocupar l’aeroport del Prat, Rufián es va limitar a dir que li sembla “lògic” que la gent es manifesti “després que han ficat un segle de presó a líders votats, que han guanyat les eleccions”. Rufián, que no va voler entrar en si l’ocupació d’una infraestructura és o no desobediència civil, va insistir que a ERC no la trobaran mai “criminalitzant el dret de manifestació”.
El diputat d’ERC també va dir que li constava que ahir la Generalitat faria una “declaració contundent” arran dels altercats ocorreguts a Catalunya perquè “no pot haver-hi ambages, ni pal·liatius, no hi ha res que justifiqui la violència”.
Batet descarta el 155
La polèmica per les mobilitzacions violentes va arribar ahir a la Mesa del Congrés. La presidenta Meritxell Batet, va expressar la seva “condemna més absoluta” a les actituds violentes que es van veure als carrers de Barcelona dimarts a la nit, però va descartar que hagin d’aplicar-se ni la llei de seguretat nacional ni l’article 155.
En una entrevista a Ser Catalunya, Batet va dir que la tensió al carrer provocat per part dels manifestants “no és la via de solució” i que el Govern “no exerceix la seva responsabilitat” de mantenir l’ordre públic i tenir “connivència” amb unes “mobilitzacions ambigües”, la violència de les quals no ha condemnat expressament.
Per a la candidata del PSC per Barcelona el 10-N, no tindria sentit aplicar la llei de seguretat nacional perquè tots els cossos de seguretat, inclosos els Mossos, han treballat des de la responsabilitat i de manera coordinada. Tampoc seria “eficaç”, va dir, aplicar el 155, tal com demanden PP o Cs.
“El 155 és una cosa excepcional prevista, segons el Tribunal Constitucional, per a quan hi ha una ruptura de l’ordre constitucional per part d’una institució pública, com va passar en 2017”, va assenyalar Batet, qui va recordar que aquest precepte, per al qual ara “no es donen les circumstàncies”, es va activar durant el Govern del PP.
Sobre les mobilitzacions coordinades que es van produir a Catalunya, la presidenta del Congrés va enaltir que “l’ús de la violència hauria de bandejar-se de qualsevol manifestació” i que ha d'”optar-se pel respecte al qual pensa diferent i sense actituds violentes”.
“Fer política”
Més enllà, va dir que les institucions públiques i especialment la Generalitat, la responsable de mantenir l’ordre i la convivència, no ha tingut una “actitud responsable”. En aquest sentit, va recordar a l’Executiu que es deu a “tots els catalans”. “Quan hi ha connivència, tebiesa, quan no es condemna de manera clara i es fan anomenats a mobilitzacions ambigües es falta a la seva responsabilitat”, va assenyalar.
Per a Batet, una vegada publicada la sentència, que ha dit respectar i acatar, és ara el torn del poder executiu i legislatiu de “fer política”, per a això és necessari, ha apuntat, que les forces polítiques “instal·lades en la confrontació” vulguin fer el propi i “passar pàgina”.
Segons la candidata del PSC, el PSOE “és l’única opció que dóna sortida de convivència i futur i no està encallat en el conflicte i la confrontació”.
