‘impost de béns immobles (IBI) i la taxa de residus pujaran un 5% el 2020. Aquesta és la proposta d’ordenances fiscals que ahir va explicar el govern en comissió als grups de l’oposició i que sortirà aprovada aquest mateix mes donada la majoria absoluta amb què compta el bipartit.
L’executiu local va explicar que els dos tributs generalistes que recapta l’Ajuntament, l’IBI i la taxa de residus, s’incrementaran un 5% l’any vinent. Són els increments més notables de la seva proposta fiscal, que també contempla que l’impost d’activitats econòmiques (IAE) i la plusvàlua creixin un 2%. Les taxes i preus públics experimentaran un increment del 2%. Serà el cas dels guals, la taxa del cementiri, la de serveis urbanístics o les tarifes de l’aigua, per exemple. L’excepció, seran les taxes relatives a serveis socials i les vinculades a les escoles municipals, que es congelen.
3,9 milions més de recaptació
Amb la nova pressió fiscal proposada, l’equip de govern calcula que recaptarà 3,9 milions d’euros més que l’any passat. Són uns recursos “necessaris” que faran “que la ciutat tingui més oxigen per les despeses que es volen fer”, va assegurar ahir la tinent d’alcalde de Serveis Generals, Núria Marín.
Tot i que l’increment fiscal de l’IBI és del 5%, la majoria dels terrassencs notaran un encariment major en el rebut fruit de l’increment progressiu que ve donat per la revisió dels valors cadastrals feta entre el 2016 i el 2017 i que es va començar a aplicar l’any passat. En el cas de l’impost de construccions i obres (ICIO), l’equip de govern ha actualitzat el mòdul que serveix de base per al càlcul de la liquidació de l’impost, d’acord amb els preus fixats pel Col·legi d’Arquitectes. Aquesta revisió suposa un increment del 3,2% en el tribut.
El primer tinent d’alcalde i portaveu d’ERC, Isaac Albert, defensa l’increment de la pressió fiscal perquè sense aquesta, assegura, “no es podrien fer front als compromisos adquirits per l’anterior govern” i assumits pel nou executiu. Es tracta, bàsicament, de les obligacions contractuals i legals, com per exemple la concessió del servei de jardineria, ja en curs, o les despeses derivades de la reorganització interna de l’Ajuntament i l’actualització de salaris del personal.
El portaveu del PSC i anterior alcalde, Alfredo Vega, va retreure el govern que amb aquesta argumentació “es vol fer veure que la pujada d’impostos es deu a compromisos de l’anterior govern i no és cert”. Alguns, com les modificacions organitzatives, va dir Vega, “els van assumir totes les formacions polítiques” i altres són “decisions polítiques del nou govern”. En comptes d’augmentar la pressió fiscal, va remarcar Vega, algunes despeses es podrien assumir mitjançant la reassignació de recursos.
Obligacions i prioritats
Albert va voler puntualitzar que els compromisos adquirits formen part del funcionament normal de l’administració pública i que “no hi ha res estrany” en això. “Que ningú se senti observat. Això no té res a veure amb números vermells ni mala gestió passada”, va matisar. No obstant això, va insistir en la necessitat d’apujar impostos per aquestes despeses compromeses i per fer front a noves partides considerades prioritàries pel govern en l’àmbit de la neteja, els residus o l’educació.
El PSC podria arribar a estar d’acord amb la pujada en la taxa de residus, però va criticar l’increment del 5% en l’IBI i del 2% en la majoria de taxes en un moment on l’IPC interanual està al 0,1%. “Quan els ciutadans veuran congelats els seus salaris, és excessiu un increment lineal en la pressió fiscal”, va criticar el regidor socialista. Albert va assenyalar que l’Ajuntament disposa d’una “potent” línia de subvencions i bonificacions per aquells amb menys poder adquisitiu.
