L’alcalde Ballart ha mantingut una nova reunió amb l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, en què s’ha tornat a parlar de la B-40 i la seva continuïtat, almenys fins a Sabadell per connectar amb la Ronda Oest. Ambdues ciutats coincideixen en el fet que és necessària la continuïtat, tot i que no parlen en cap moment de si s’ha de perllongar cap a Granollers o no. Completar el IV Cinturó fins a Granollers sembla que no sigui ja una prioritat, però és cert que, davant el fet consumat de la construcció del tram entre Abrera i Terrassa, es fa necessari donar una solució al tram terrassenc, que es connecta directament amb la trama urbana al barri del Bon Aire.
Ja hem comentat en alguna altra ocasió que es fa necessària una clarificació de la ciutat envers la seva relació amb la B-40 i sembla que, de moment, la prioritat és la continuïtat amb Sabadell, sense que Granollers sigui ja un objectiu, com era el projecte primigeni de la via. La línia que marca l’Ajuntament en aquest sentit comença a ser nítida si veiem el contingut de la reunió entre l’alcalde Ballart i l’alcaldessa Farrés: es prioritza el IV Cinturó, l’adequació de l’N-150,com a nova via cívica, concepte que es refereix a una via amable que s’assembli més a un espai públic per compartir que a una carretera, i la nova connexió ferroviària amb Barcelona pel túnel d’Horta. La connexió directa amb Bellaterra seria un somni per a milers d’estudiants terrassencs. Propostes aquestes, d’altra banda, que no provoquen un conflicte amb el soci de govern de Jordi Ballart, ja que Esquerra Republicana coincideix en l’essencial amb aquests plantejaments.
Els objectius que es dibuixen beneficien també Sabadell, per la qual cosa ambdós alcaldes estan perfilant una aliança entre ciutats que pot resultar beneficiosa. No és el mateix una pressió individual que una de conjunta i més si també hi ha altres municipis que poden donar suport a aquestes posicions. La qüestió està en el fet que de Terrassa i Sabadell depèn la voluntat, però no la competència ni la capacitat econòmica. És per això que és important anar de la mà a l’hora de plantejar reivindicacions a les administracions supramunicipals. Sabadell i Terrassa segur que comparteixen moltes més coses que no pas les que les separen i es tracta de canalitzar el seu potencial.