En el seu últim informe de "Situació Espanya", presentat ahir per Jorge Sicilia, director de BBVA Research i economista cap del Grup BBVA, i Rafael Doménech, responsable d’Anàlisi Econòmica, el servei d’estudis de BBVA ha revisat a la baixa les previsions de creixement del PIB nacional fins a l’1,9% en 2019 (enfront del 2,3% fa tres mesos) i fins a l’1,6% en 2020 (enfront de l’1,9% anterior). El canvi a la baixa s’explica per la revisió històrica de les dades d’activitat realitzada per l’Institut Nacional d’Estadística, per la tendència negativa que mostren alguns components de la demanda i pel deteriorament del context internacional. En cas de complir-se aquest escenari, es crearien al voltant de 750.000 llocs de treball durant el bienni i la taxa d’atur se situaria entorn del 13,3% en la mitjana del següent any.
L’informe ‘Situació Espanya’ apunta que la revisió de la Comptabilitat Nacional i les dades d’activitat més recents revelen que l’economia mostra un impuls una mica més feble del prèviament assumit. Així, el creixement del PIB continuaria entre el 0,3 i el 0,5% intertrimestral en el tercer trimestre de l’any, un ritme similar a l’observat durant el primer (0,5%) i segon trimestre de l’any (0,4%), encara que substancialment inferior a l’observat des de 2014 (0,7% en mitjana trimestral). Les sorpreses negatives de la revisió estadística revelen una composició del creixement menys sòlida. En particular, s’observa un alentiment de la demanda interna, explicada per la feblesa de la despesa en consum de les famílies i derivada, en gran manera, de l’atonia de la compra de béns duradors, que encadenen ja diversos trimestres de caigudes. Pel que respecta a la inversió, també ha mostrat un avanç menys vigorós del que es preveu. En particular, les bones dades del primer trimestre en la compra de béns d’equip han donat pas a certa reversió durant els últims mesos. Així mateix, la inversió en construcció no residencial continua amb la fragilitat mostrada des d’inicis de l’any, afectada en part per la sorprenent evolució de la inversió pública. Per una altra banda, els canvis estadístics mostren que l’evolució de les exportacions ha sigut relativament bona, malgrat la volatilitat en els seus components. D’una banda, les de serveis van tenir un inici d’any esperançador, encara que el comportament recent dels indicadors en el sector turístic suposa un factor de preocupació. Per un altre, les de béns es van accelerar el segon trimestre, pel creixement de les vendes dins de la Unión Europea (UE).
Més sòlids
Finalment, els dos elements que menys volatilitat han aportat i que continuen donant suport a la recuperació són el consum públic i la inversió en habitatge. La incertesa sobre la política econòmica torna a augmentar, influenciada en gran manera per un entorn exterior volàtil. En primer lloc, sembla que les tensions aranzelàries han tingut un impacte sobre el comerç mundial superior i més prolongat en el temps del qual s’esperava. En segon lloc, durant els últims tres mesos s’han incrementat els riscos referent a això, donat el conflicte entre els Estats Units i la Xina, a conseqüència de l’augment en la probabilitat d’una sortida del Regne Unit de la UE sense acord .Això ha portat ajustos significatius en els mercats financers i en algunes economies més obertes que, com l’alemanya, comencen a mostrar de manera més evident els efectes de la incertesa més gran, augmentant la probabilitat de recessió a Europa. A Espanya, els riscos també són elevats. L’augment de la taxa d’estalvi podria reflectir una major precaució per part de les llars. Quant a les empreses, la inversió mostra un afebliment que podria ser consistent amb un entorn de creixent desconfiança. Això es dóna al mateix temps que s’acceleren els salaris i empitjora la productivitat, la qual cosa també podria estar darrere de l’alentiment en la creació d’ocupació, i que està afectant més col·lectius i sectors on la incidència en l’ús de contractes lligats al salari mínim és major.
