Enganxats a les xarxes socials, on la pluja de vídeos amb càrregues policials és constant, i pendents dels mitjans estrangers. Aquest és el dia a dia de la comunitat equatoriana de Terrassa des que, fa una setmana, les comunitats indígenes s’alçaren contra les mesures restrictives de Lenín Moreno.
Elvis, autònom al capdavant d’una empresa de neteges a la ciutat, explica que "l’apagada informativa és total a l’Equador", on els mitjans oficials "desinformen. La realitat del que passa la coneixem per xarxes, a través dels vídeos que ens fan arribar els familiars", i sobretot "per la televisió xilena i per TVE".
La setmana passada el president Lenín Moreno anunciava sis mesures que han sublevat als indígenes, la classe més vulnerable de la població equatoriana, que treballa la terra i necessita el combustible per la maquinària i el transport de les seves mercaderies. Lenín va decretar l’eliminació dels subsidis al combustible i la liberalització del preu de la benzina, que s’ha disparat, entre altres mesures.
"Es veia venir"
"Els partidaris de l’expresident Rafael Correa temien que això passaria i els que van votar a Moreno, tant allà com aquí, ara es penedeixen", explica Maria Ángeles Claudio Correa, presidenta del Casal de l’Amistat Catalano-Ecuatoriana de Terrassa.
La família de Maria Àngeles viu a Cumandà, el centre històric de Quito, on s’han concentrat les protestes populars i on s’han produït els enfrontaments més greus. "Les meves germanes truquen plorant, per la injustícia i per la inseguretat". A la capital "hi ha problemes d’abastiment -explica- per què la gent hi ha acumulat aliments per por. També escasseja el combustible. Maria Àngeles explica que la seva mare "té 98 anys, necessita anar a l’hospital i el transport no és segur".
A Guayaquil, a la costa, on el president Lenín Moreno va traslladar ara fa uns dies el govern provocant la ira de la població, la situació no és millor. "La meva germana viu al centre -explica Elvis- . Té un taller de costura i ha hagut de tancar per por als delinqüents que es ‘colen’ a les protestes i aprofiten per robar".
Ningú no creu al president
Els equatorians egarencs mantenen una actitud crítica amb Lenín Moreno i dubten de les maniobres per desactivar les protestes, com la tornada del govern a Quito, o l’oferta de compensacions per la pujada del combustible, facilitats per l’accés a l’aigua i la revisió de deutes i multes als camperols. "Ningú no es creu ja al president. El que ha de fer és marxar de deixar de fer patir al poble equatorià", coincideixen.
El col·lectiu equatorià viu a Terrassa concentrat en la seva vida i activitat laboral. L’associacionisme dels primers anys de l’immigració hi ha passat a la història, especialment després de l’èxode provocat per la crisi de 2008 i que va reduir a una tercera part la colònia equatoriana a Terrassa.
"Els que estem aquí tenim ideologies diferents i les respectem -explica Maria Ángeles Claudio-. Però la majoria té clar que Moreno ha de deixar el govern". Així ho van manifestar ahir en una concentració al centre de Barcelona, convocada per les entitats equatorianes.
Tot i que les comunitats indígenes fa dècades que protesten contra governs de tot signe polític, les autoritats han acusat a l’exmandatari Rafael Correa d’estar darrere dels manifestants i diuen que les protestes responen a un pla de desestabilització. "Un ardit més del president -comenten els equatorians terrassencs-. Si el poble s’aixeca, és per defensar el país i la seva dignitat".
