La idea d’una fira a l’aire lliure que, un dia a l’any, apropés l’art i els seus creadors al públic, que el Grup Pravda va tenir l’any 1978, manté plenament la seva vigència. Organitzada per Amics de les Arts, la Fira del Dibuix de Terrassa va tornar a convertir la Plaça Vella, diumenge, en una gran àgora artística, amb una gran afluència de públic al llarg de tot el dia. 55 taules oferien obres d’artistes que, tots, estaven allà, s’hi podia xerrar i preguntar per aspectes del seu treball. De terrassencs n’hi havia 26 (més l’Edi, que per deu euros et feia una caricatura), dels quals tres -Pepita Codinas, Lucy Victoria Davis i Andrea Lara- s’estrenaven. “He estat molts anys fent esmalts. Ara he començat a pintar acrílic sobre fusta, amb paisatges, i per això m’he decidit a venir”, ens explicà Pepita Codinas, de 72 anys. Al migdia ja havia venut una obra, la qual cosa la va fer sentir una mica estranya, “perquè sempre els he fet per regalar. Mai n’havia venut”.
Fa quatre anys, Amics va obrir la fira al còmic, la il·lustració i la fotografia, la qual cosa l’ha rejovenit (en participants, assistents, ambient). La llibreria L’Andròmina va convidar a la parada quatre autors de còmics terrassencs -Dani Zarzuelo, Juan Aguilera, Sílvia Brujas i Josep Maria Robert- i molts nanos miraven com dibuixaven. “Avui és diferent de Sant Jordi. Hem portat obres seves que et poden dedicar, o fer-hi un dibuix, però també, i és una de les coses més maques, la gent pot veure als artistes dibuixant en directe, com fan els còmics, digué Ernest Urdi, gerent de L’ Andròmina.
“Al principi, sí que et fa una mica de vergonya això de dibuixar davant de la gent”, ens va reconèixer Sílvia Brujas, il·lustradora i també dedicada al cinema d’animació (l’any vinent estrenarà “Eider”). “Però quan t’hi poses, t’oblides dels ulls que t’estan mirant. També és una oportunidad de quedar amb els companys que no veus mai, perquè aquesta és una tasca solitària”.
Músics i personatges de còmics i pel·lícules eren els temes dels quadres del sabadellenc Joan Quesada. Uns quants reproduïent, modificades amb un contingut polítics, portades d’àlbums de Tintín: “Objectiu república”, “El llaç misteriòs”, “Tintín en Tabarnia”, “Gent normal”.
Un “Suri” de l’any 1938
Conxita Estany, amb els seus 93 anys, era l’artista més gran de la fira. Dues parades més enllà, la de Floreal Soriguera, de 92. Muntada com una tenda en què podies entrar i remenar làmines. A la “porta”, el “Suri”, en una cadira, era saludat per amics i coneguts. “L’ hem plantejat molt diferent”, explicà el gendre de l’artista, Vicenç Viñas. “Va estar trenta anys venint a la Fira, després va deixar de fer-ho. Fa dos anys li vem dir de tornar-hi. De les 1.800 obres que té a casa, n’hem portat unes 250. Algunes molt antigues, de quan tenia 15 anys, i una dels 7”. Era un dibuix de vaixells en un àlbum dels “alumnes de l’escola F. F. Guardia, c/Vall, 21, Terrassa”, segons es llegia al timbre. La data: 1938.
Els artistes més joves i novells eren a la taula muntada per deu estudiants de dibuix artístic i disseny dels instituts Blanxart i Torre del Palau. “Hem portat treballs de curs, i també propis. Els venem entre 5 i 35 euros i, sí, ja se n’han venut alguns”, ens explicaren Mireia Gálvez i Candy Gallarday. “Hi ha aquarel·la, acrílic, dibuix, tècniques diversas.”
A l’animació que va registrar la fira durant tot el dia, amb públic molt interessat, s’hi va sumar, al matí, una trobada d'”urban sketchers”, molts d’ells nens, entre els que es van sortejar obsequis.
