La crisi econòmica ha deixat moltes ferides que estan tardant molt a cicatritzar. La sanitat, l’ensenyament i, dintre de l’ensenyament, la universitat. La reducció de les dotacions pressupostàries a allò públic s’ha deixat notar i no sabem durant quant de temps encara. Francesc Torres, rector de la UPC, parla avui de la crisi de les universitats, mantenint la reivindicació dels vuit rectors catalans que reclamen al govern de la Generalitat una aposta clara per la formació universitària. El discurs és eloqüent i il·lustratiu: la universitat catalana rebia abans de la crisi 900 milions d’euros i ara en són 700. Els rectors reclamen a la Generalitat, almenys, tornar a aquells estàndars d’inversió pública i establir un marc legislatiu que afavoreixi l’autonomia universitària. Volen garantir la viabilitat del funcionament i la inversió en els àmbits de la docència, la investigació i la transferència, segons deien al comunicat que van fer públic l’estiu passat, en què reclamaven el compromís ferm de la Generalitat amb la universitat.
La sortida de la crisi, que diuen que ara està seriosament en qüestió com a conseqüència d’un nou període de recessió, no ha arribat de la mateixa manera a tots els sectors, és cert, però també hem de tenir en compte l’estat d’excepcionalitat política que es viu a Catalunya i també a la resta de l’Estat espanyol. A Catalunya, la pròrroga dels pressupostos provoca un bloqueig polític que té conseqüències evidents a la universitat o a la sanitat i és evident que no es pot allargar més la situació. La paràlisi política del Govern de la Generalitat només és comparable amb el bloqueig que es dóna al Congrés dels Diputats de Madrid i que ha provocat la convocatòria d’unes noves eleccions generals.
Sembla que vénen temps especialment complicats tant en allò polític com en allò econòmic. La crisi, si ve, ens agafarà més febles, perquè encara no ens hem refet de l’anterior i, a més, amb una greu crisi política a l’Estat si les eleccions generals no ho solucionen o no es produeixen acords d’estabilitat i amb una situació de provisionalitat i inoperància a Catalunya. Seria una autèntica barbaritat que la Generalitat no tingués pressupostos per a l’any que ve però, encara que els tingués, el rector Torres no s’ha de crear grans expectatives.