Demà es solapen dos esdeveniments de molta fondària a la vila: la Romeria de Montserrat i la Cursa de la Dona. Ambdós certifiquen que el cor de la vila batega, ple d’empenta i trempera. No podré ésser a missa i repicant. Per tant, tot i conformar-se en àmbits ben diferents, em tocarà decidir i optar per un dels dos.
De la romeria, m’emociona el fet de pensar que som a tan sols tres anys d’assolir-ne el mil·lenari. Això parla molt bé de tots aquells que, any rere any, tenen cura del seu "management". Una tasca discreta, anònima i silent, atorgant el màxim protagonisme a una parròquia diferent en cada edició. Per pura rotació. Aquest cop anirà a lloms de la parròquia del Carme. Allí, mossèn Gaspar Borda, el seu rector, ja ha demostrat que, d’això, en sap un pou.
Cenyint-me al tema dels romeus, cal recordar que enguany s’acompleixen setanta-un anys de l’ofrena de la llàntia de la ciutat de Terrassa a la basílica del monestir. Tot plegat palesa el sentiment i l’espiritualitat que brolla del cor i l’esperit de tots ells. Alhora -parlant d’anys- en fa noranta que els carmelitans arribaren a Terrassa.
Pel que fa a la Cursa de la Dona, es consolida com a plenament popular i, alhora, "fent ciutat". L’organitza perfectament l’Associació Esportiva Mitja Marató de Terrassa. La cursa serà d’uns cinc quilòmetres, amb punt de sortida i arribada al parc dels Catalans. Una part important de les quotes d’inscripció es destinarà a Oncolliga, en mostra de recolzament social envers aquest món. Hom preveu arribar gairebé a la xifra de 3.000 participants (on prop d’una cinquena part solen ésser homes).
El simbolisme que hi ha al rerefons d’aquest acte pren, cada cop, més embranzida. En ple segle XXI, hem de fer per tal de refermar el conjunt dels valors inherents al respecte i la plena igualtat de gèneres. Sense cap embut. Més encara, quan, enguany, el nom de Terrassa s’ha vist tacat i malmès per dues notícies ben luctuoses. No s’hi val que ens coneguin -més enllà del nostre terme- per successos tan repel·lents, macabres i inacceptables. No es tracta de sortir a la foto. Cal ensenyar les dents. "No és sempre no." La vida és un tresor que ningú no ens pot prendre.
