Quan va començar la teva vida? On? Amb qui? És la vida que realment volies començar? Fins a quin punt està condicionada pels llocs on s’ha desenvolupat? Són algunes de les preguntes que es poden plantejar els visitants de la Casa Soler i Palet, davant de les fotografies de dones nues que es poden veure aquests dies a la seva sala d’art. Reflexiones que la fotògrafa terrassenca Lydia Cazorla ha volgut generar amb la seva primera exposició, “Welcome to life”.
Per què una col·lecció d’imatges amb motius de dones despullades?
Treballo en fotografia comercial, i tenia ganes de fer un projecte personal, sense condicionants. i l’any 2014, vaig començar a fotografiar dones nues en una casa que no era la seva. Atenta a com els seus cossos interactuaven en aquests espais. Vaig anar deduint que això m’estava portant a tractar el fet de com naixem -nus- i que, quan ho fem, som molt vulnerables a l’entorn en què anem a parar, i la manera en què això ens condiciona.
Pel títol, podríem esperar-nos fotografies d’embarassades, però en tota l’exposició només n’hi ha una.
Naixem amb una essencia, una llum i una manera de fer, i segurament amb algun propòsit, i aquests condicionants ens hi poden apropar o allunyar. El títol, fa referència al fet de treure’ns les capes o façanes que a vegades ens posen i ens allunyen d’aquesta essencia. A dir “benvinguts a la vida” des de l’ésser autèntic. Si he inclòs la fotografia d’un embaràs és perquè simbolitza el sosteniment. Quan portes algú al món el recolzes en tot moment.
Són set dones en set cases alienes, però n’hi ha una sota un pont.
Amb l’arquitecte Pere Riera, que va morir aquest any, érem molt amics, i li vaig explicar el projecte. Va ser ell qui em va proposar un nu sota un pont de la Meridiana. Perquè un pont és un refugi per a molta gent.
I en altres hi surten dues dones, amb un home disfressat de dona.
Va ser una sorpresa que em vaig trobar a una de les cases, d’un amic meu. Vaig anar-hi amb una noia que venia de Sevilla, amb una amiga, i aquesta també va voler ser fotografiada. I ell es va posar una perruca i s’hi va afegir. És una sèrie que simbolitza que existeixen les cases amb molta llibertat, o molt boges.
Hi ha fotografies en color, en blanc i negre, nítides, difuminades, amb molts tipus d’enquadrament.
Les borroses simbolitzen les persones que no poden veure més enllà, que no poden emfatitzar. A vegades m’he sentit així i he pogut trencar aquesta borrositat. D’alguna manera, fent aquest projecte he pogut fotografiar i trobar coses dins meu. Les fotografies m’han proporcionat molta informació de la meva pròpia vida. Fent-les, m’he adonat que tot té un perquè. I totes tenen a veure amb el fet del naixement i la vulnerabilitat de les persones.
La majoria de les imatges no presenten cossos sencers, sinó detalls.
M’agraden molt els detalls, captar el gest, perquè expliquen molt de les persones, més que el cos sencer. També hi ha una sèrie que simbolitza el moviment, que és clau en molts moments de la vida. Et salva en els moments en què estàs paralitzat. És el principi d’una acció. En els cossos d’aquesta sèrie hi ha una coincidència de moviments.
¿Què es pot llegir al díptic que presenta un cos sense la part central?
Simbolitza la dona trencada. També el trencament d’una persona. Per un trauma, pel que sigui, es “trenquen” les connexions entre les teves parts del cos, i s’han de reconstruir com qualsevol altra cosa.
Aquesta reconstrucció és el tema de fons de “Welcome to life”?
L’exposició pretén una reflexió sobre si estàs vivint en la teva essència o hi estàs separat. Crec que és molt important mantenir la connexió amb tu mateix, amb la terra, amb el món, amb els teus órgans. Solem estar molt desconnectats.
Les dades
Exposició: “Welcome to life”
Artista: Lydia Cazorla
Lloc: Casa Soler i Palet
Dates: Fins al 19 d’octubre
