Terrassa va registrar un any més, i ja van deu, un descens en el nombre de naixements. Al llarg del 2018 van néixer 1.993 infants, un 5,3% menys que l’any anterior, segons les dades de l’Institut Català d’Estadística (Idescat). En paral·lel, ha augmentat l’edat en què es decideix ser mare per primer cop, que se situa en els 31 anys al conjunt de Catalunya, on la taxa de natalitat està en els 8,3 naixements per cada mil habitants.
Durant el 2018 a Terrassa va haver-hi 1.993 naixements, 112 menys que al llarg de 2017 (amb un total de 2.105 nascuts vius), el que representa un descens del 5,3%. La dada està en consonància amb el que succeeix al conjunt de Catalunya, on els naixements van descendir un 5,4%, i a la comarca del Vallès Occidental, on van caure un 5,5%.
A la ciutat van néixer alguns nens més que nenes. En total, 1.017 barons i 976 dones. La franja d’edat on va haver-hi més naixements va ser la compresa entre els 30 i els 34 anys, amb 710 infants nascuts. A continuació, apareix la franja entre els 35 i els 39 anys, amb 526 naixements. L’any 2017 aquestes dues franges, pel mateix ordre, van ser també les edats on es va concentrar la fecunditat.
Es retrasa la maternitat
El patró per edats de la fecunditat en les dones de Catalunya i a la Unió Europea mostra un calendari de maternitat molt més jove en el cas de les dones europees. En tots dos casos, el moment de major fecunditat es dóna entre els 30 i els 34 anys, però en el cas de la Unió Europea, el segon grup d’edat amb valors més elevats és el del 25 a 29 anys, mentre que a Catalunya, i a Terrassa, correspon a la franja d’entre 35 a 39 anys.
A les dades de l’Idescat destaca el nivell de fecunditat extraordinàriament baix de les dones catalanes menors de 30 anys en comparació amb les europees, en particular en el grup de dones de 25 a 29 anys, amb una diferència de més de 30 punts entre la taxa de fecunditat de Catalunya i la de la Unió Europea. Com a resultat, l’edat mitjana al naixement del primer fill a Europa és de 29 anys, dos anys menys que a Catalunya, que és de 31 anys.
Dels 1.993 naixements que va haver-hi a Terrassa el 2018, el 29,1% van ser de mares estrangeres. Concretament, 580 infants. La resta, 1.413 van ser de mares espanyoles. De fet, el descens en les dades globals de natalitat a Terrassa és degut al comportament de les dones espanyoles, on sí que van caure els naixements. Però no entre les mares estrangeres, el que ha contribuït a esmorteir les xifres a la ciutat. Concretament, els naixements van caure un 7,8% en el cas de les dones espanyoles (1.413 infants el 2018, enfront de 1.532 el 2017). Tanmateix, entre les dones estrangeres es van registrar més naixements, un 1,2% més (el que es tradueix en 580 infants nascuts el 2018, enfront dels 573 del 2017).
En el conjunt de Catalunya es dóna una situació molt similar a la de Terrassa. Els naixements de mares de nacionalitat espanyola van disminuir un 7,7% durant el 2018, mentre que els de mares estrangeres van créixer un 0,4%.
En el mapa terrassenc, igual que en la mitjana de Catalunya, el país de nacionalitat més freqüent de les mares estrangeres és el Marroc. Concretament, 316 infants nascuts a Terrassa tenen mare marroquina. En segon lloc, es troben els fills de dones nascudes a diferents països de l’Amèrica del Sud (57 naixements). En tercera posició, se situen els 25 infants de dones romaneses. Després, els 19 naixements de mares procedents del Senegal i en cinquè lloc els 18 naixements de dones de la Xina.
Els naixements en funció de l’estat civil de les mares dóna com a resultat una situació en què el 55,6% d’aquestes dones està casada i el 44,4% són dones no casades, però l’estadística no concreta quines són dones solteres o quines viuen en parella.
Pel que fa a les característiques dels parts, va haver-hi 1.952. D’aquests, 1.908 van ser parts simples i un 2,3%, dobles (44 en total). Durant l’any passat no es va registrar cap part triple a Terrassa. La proporció de parts múltiples augmenta amb l’edat de la mare.
Mare als 31,5 anys
La desagregació territorial per municipis que elabora l’Idescat no inclou algunes dades rellevants al voltant de la maternitat per la desviació que implicarien a escala estadística. Pel que fa, per exemple, a l’edat a què les dones es converteixen en mares, ens hem de remetre a l’estadística de l’àmbit metropolità, on les dones s’estrenen a la maternitat als 31,5 anys.
El nombre de fills per dona és d’1,25 als municipis metropolitans. En l’àmbit català, aquest indicador està en l’1,30, el més baix des del 2001. La disminució dels naixements situa la taxa bruta de natalitat a la comarca en 8,6 infants per cada mil habitants.
