eN Javier Gomà, un basc que dirigeix la Fundació Juan March, a Madrid, acaba de publicar un llibre. Duu per títol "Què és la dignitat". És filòsof i assagista, raó per la qual les seves reflexions m’interessen força. Molt i molt per damunt de la xerrameca buida i insulsa de bona part de la gent que s’ha encabit al ram de la política. No és la seva vocació real, però resten bocabadats pels seus encants. A la pràctica, arriba a ésser un "modus vivendi".
Manté que la dignitat ens fa resistents a tot. Ara bé, també ens fa nosa. Diu que som davant d’un dels conceptes més transformadors del nostre segle, sense que li arribem a prestar l’atenció merescuda. De fet, és a l’origen dels drets fonamentals i a la base de les grans constitucions modernes. Un cop escrit això, convinc que la pràctica real ens arriba a demostrar que, massa sovint, són paper mullat.
Podríem arribar a dir que l’antònim de la dignitat rau en la trepa dels que es van batejar com a "indignats"? Potser no ben bé. Mai no van definir bé el mot i, a la pràctica, van acabar com el rosari de l’aurora.
La resta de la societat ens deu un respecte. D’alguna manera som en una posició de creditor. Si més no perquè el proïsme ens és deutor. En aquest entrellat, hi ha un fil separador molt escàs i tebi. Altrament, no cap enlloc la teoria de rebuig i odi envers els immigrants que venen ací.
No podem pas mantenir que el món no ha prosperat. Sí que convindrem, però, que es respira un desencís bastant generalitzat. Ens hi ha abocat la classe política, alguna confessió religiosa farcida d’ambigüitat i falsedat i la poca rauxa amb què som capaços d’enfrontar-nos a la injustícia i la desigualtat.
Quan contemplo alguns dels dirigents que tenen a la mà el destí del món, arribo a tremolar: Donald Trump, Vladímir Putin, Recep Tayyip Erdogan, Kim Jong-un, Jair Bolsonaro, Mauricio Macri, etcètera. Tampoc no és pas que, a casa nostra, tinguem lluminàries… Anem fent sense pressupostos, amb manca de diàleg real i vivint al bell mig d’una realitat amb fortes desavinences i "desnivells" prou evidents.
Ja va bé, mentrestant, que el pensament d’un escriptor com el que ens ocupa fiqui el dit a la nafra. Ens convé fer-nos-ho mirar… A tots!
