Molts coneixem aquella vinyeta de la Mafalda que deia "Paren el mundo que me quiero bajar". Segurament els esdeveniments dels darrers mesos i dies ens fan venir aquest pensament a molts de nosaltres, joves i més grans. I el que és més important de tot no és la part racional d’aquests, sinó l’emoció que hi ha darrere de cadascun d’ells, sigui por, tristesa, alegria, fàstic, ràbia o altres. És des d’aquesta emoció d’on interpretem cadascú aquest pensament.
Posem-nos en una situació pràctica: un dia rebem una notícia/informació, sigui quina sigui, i d’acord amb el nostre propi arbre de reacció fem o no fem alguna cosa amb aquesta. Alguns/es no fan res, altres la reenvien a coneguts a qui consideren que val la pena informar, altres cerquen informació d’altres fonts per saber-ne més o fins i tot contrastar-la.
En aquest punt justament es basa la gran dificultat de la comunicació, en un emissor que emet un missatge (el seu) i diferents receptors que el reben, cadascú amb els seus filtres, creences, experiències, educació, situació, i l’interpreta. El missatge és doncs lliure i les possibles interpretacions del mateix, també.
Hi ha una certa "norma", basada en l’ètica, que fa pensar que quan comuniquem ho fem sempre des de la transparència, sinceritat i dient la "veritat". Òbviament aquesta veritat és la nostra, emesa des del nostre punt de vista, que és particular, i que pot coincidir o no amb el dels receptors de la nostra comunicació.
En comunicació entre persones, és la confiança entre les parts la que determina si la comunicació és transparent, fiable, sincera i per tant constructiva per a ambdues. El que ja és diferent és quan qui comunica té un "altaveu" que amplifica el seu missatge perquè arriba a moltes més persones (milers), com és el cas dels mitjans de comunicació, públics o privats, tant analògics com digitals.
És en aquests casos quan la responsabilitat de l’emissor és extremadament alta i s’ha de ser curós amb emetre missatges rellevants i sobretot fidels a la realitat. Tot i que insisteixo que la realitat sempre té molts diferents punts de vista i no tots la veiem igual. Penseu en alguns temes que són molt opinables i dels quals és molt difícil comprovar-ne la certesa.
Un exemple concret: hi ha gent que potser us diu que les benzines "low cost" són pitjors que les de marca de tota la vida, i que fan malbé els cotxes, però aquests no tenen dades tècniques que validin la seva opinió. Depenent de qui ens ho digui i per quin mitjà ens ho comuniqui, potser té més impacte en nosaltres i ens pot fins i tot fer canviar el nostre comportament (p.ex.: un amic/amiga, el nostre mecànic, un personatge famós que ens agradi, una revista d’automòbils, la televisió, una web concreta…).
Un altre exemple molt recent de com es pot comunicar una mateixa notícia s’ha produït recentment en una nit d’entrega de guardons: el jugador argentí blaugrana Messi va guanyar el premi The Best al millor futbolista del món de la temporada 2019 per primera vegada en la seva carrera esportiva. Va haver-hi mitjans de comunicació digitals que, en comptes d’explicar aquesta notícia, van indicar en les seves webs que Messi havia perdut el premi Puskas al millor gol. Aquesta notícia és realment certa, però òbviament van publicar aquesta informació "tendenciosa" per no explicar l’altra notícia de major entitat, que potser no els agradava a ells o a les persones que controlen i financen el seu mitjà de comunicació.
És en aquesta darrera part en què em vull aturar per fer-vos una reflexió: en el finançament i el control dels mitjans, públics o privats. Hem de ser conscients que absolutament tots tenen un propietari que és qui vol treure un rendiment econòmic de les seves inversions i que, per tant, per molta ètica i valors que tingui, a vegades li pesen més les seves voluntats d’influir en una direcció que no pas a dir el que és "veritat". Quina veritat, però?
No hi ha una única veritat, ara en l’època d’internet i del món digital, estem rodejats de centenars de milers d’interpretacions de la "veritat" i nosaltres mateixos som els únics que en l’àmbit personal hem d’extreure’n la nostra pròpia interpretació.
S’estenen de forma exponencial el que s’han denominat "fake news" (notícies falses), i els valors com l’ètica, la sinceritat i la transparència es troben ara mateix en un dubte continu, que requereix que nosaltres hi apliquem el nostre filtre per extreure’n el seu vertader suc i acostar-nos a aquella veritat que dèiem, i que ja no serà mai més "única".
Vull acabar amb un resum de les que jo considero que són les cinc variables clau que determinen la base amb la qual cadascú interpreta el que passa al món, pren les seves decisions i per tant se’n desprenen la seva actitud i emocions vitals:
1/ Creences-educació (escola/universitat & família, com els dos principals blocs).
2/ Entorn passat i actual d’amics i coneguts amb qui ens comuniquem més sovint.
3/ Coneixement del món i altres cultures, marcat sobretot per quant i a on viatgem.
4/ Mitjans de comunicació que utilitzem per informar-nos (locals/globals, en quin idioma, de quin tipus -escrits/audiovisuals/digitals).
5/ Pròpia curiositat (major o menor) i capacitat de crítica sobre el que rebem.
Conèixer-nos cada dia una miqueta més a nosaltres mateixos ens ajudarà a entendre de quina manera interpretem el món i la "veritat" que ens envolta.
miquel.serracanta@solutionsdecisions.com
