Partits i entitats independentistes van cridar ahir a respondre a una eventual sentència condemnatòria del Suprem en el cas del procés "de manera massiva des de la lluita no violenta i la desobediència civil". JxCat, ERC, la CUP, l’ANC i Òmnium van presentar en roda de premsa el marc de les mobilitzacions que preparen si la sentència del TS és condemnatòria, encara que no van concretar cap de les accions que preparen.
El periodista Martí Anglada, la historiadora Anna Sallés i l’activista i exdiputat de la CUP David Fernàndez van exercir de portaveus de l’independentisme en llegir un manifest acordat.
Els principals actors independentistes donen així per fet que la sentència serà condemnatòria i, després de l’empresonament de set membres dels CDR acusats de terrorisme i a l’espera de la sentència contra els líders polítics i socials, fan una crida a respondre des de la desobediència civil, encara que no es va fer cap esment a una possible desobediència institucional.
"Qualsevol sentència que no sigui condemnatòria la considerarem injusta", assenyala el text, que afirma que a la tardor de 2017 -el 20 de setembre i l’1 d’octubre- es van exercir "drets fonamentals" com el de manifestació, autodeterminació o participació política, "i l’exercici d’aquests drets en cap cas pot ser considerat delicte en una democràcia".
"La repressió ni comença ni acaba amb aquest judici. Es tracta d’una causa general contra tot un moviment polític i democràtic amb l’únic objectiu de parar-lo i intentar destruir-lo ara que cada dia és més massiu i majoritari", prossegueix el manifest.
L’independentisme representat en aquest comunicat sosté que "la desobediència civil i la mobilització ciutadana pacífica són els principals instruments que té la ciutadania per a respondre als abusos de poder i les situacions d’injustícia". Assenyala així mateix que la resposta que es doni "anticiparà la voluntat de tornar a exercir tots els drets que són vulnerats" i demana mobilitzacions "plurals i transversals" perquè "la resposta a una sentència injusta ens interpel·la a tots i totes".
Entre els representants polítics presents en l’acte es van comptar als dirigents de JxCat Josep Lluís Cleries, Laura Borràs i Eduard Pujol, a Marta Vilalta en representació d’ERC i als exparlamentaris de la CUP David Fernàndez i Albert Botran. També van fer acte de presència la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, i el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri. Es van adherir al manifest una trentena d’entitats de la societat civil.
Via democràtica
Per part seva, el president de la Generalitat, Quim Torra, i el seu Govern es van comprometre ahir a avançar "sense excuses" cap a la consecució de l’objectiu de la "república catalana" i van emfatitzar que ho faran per la via democràtica i pacífica.
Torra i el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, va llegir el manifest "compromís del primer d’octubre" en el Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat, acompanyats de la resta de consellers i alts càrrecs de l’executiu, en un acte curt i sobri amb motiu del segon aniversari del referèndum unilate- ral de l’1-O. L’acte institucional, de caràcter solemne, va tindre lloc després d’una breu reunió de l’executiu autonòmic -en aquesta ocasió sense l’habitual roda de premsa posterior- i va ser molt curt, perquè només va constar de dues intervencions de Torra i Aragonès, de poc més de dos minuts cadascun.
Amb tots els consellers, secretaris generals i alts comandaments del Govern darrere, Torra va expressar el compromís de l’executiu català amb la "radicalitat democràtica, el dret a l’autodeterminació, amb el diàleg, amb la cohesió social i amb el respecte escrupolós dels drets humans, civils i les llibertats col·lectives".
Un executiu que, va afegir, "es compromet a avançar sense excuses cap a la república catalana, perquè siga una realitat", i a "persistir fins a aconseguir la llibertat de les preses i presos polítics i el retorn de les persones exiliades". Tot això, va emfatitzar, a través de l’"únic camí que sabem i volem fer, democràticament i cívicament".
Quim Torra va destacar que l’1 d’octubre de 2017 serà "sempre una jornada fundacional del republicanisme a Catalunya".
Forces policials
En aquest sentit, va recordar que fa dos anys "la societat catalana es va apoderar i va plantar cara a la barbàrie", quan "2,3 milions de ciutadans van anar a votar i van defensar les urnes", sent "colpejats" per les forces policials "enviades pel Govern espanyol". Torra va recordar les "greus conseqüències" que van patir líders de la societat civil i l’anterior Govern de Carles Puigdemont per l’1-O, els membres del qual es troben en l’actualitat "en la presó i l’exili per complir un mandat electoral". Precisament, ahir al migdia Torra va visitar en la presó de Lledoners als polítics presos.
"La desobediència civil i la mobilització pacífica són els principals instruments de la ciutadania per a respondre als abusos de poder i les situacions d’injustícia", diu el manifest dels partits i entitats independentistes
