El destí. Aquest és un mot que sempre obre portes incertes. L’Anna és una científica de l’espai. S’adona que està perdent la visió. Demana hora al metge i, després de la visita, li diagnostiquen que la llum de la seva mirada s’apaga i que haurà d’aprendre a mirar el món amb uns altres ulls. Es queda cega. La història , escrita per Hattie Naylor, es diu "Abans que es faci fosc" i arriba avui a l’Espai Lliure amb la direcció de Pep Pla. Dóna vida al personatge, la gran actriu Míriam Iscle.
Per què aquesta obra de Naylor?
Feia temps que buscàvem una peça amb la Míriam Iscla. Vàrem treballar junts a "Leonci i Lena", cap a l’any 2007, i es va establir molt bona química. La Míriam va proposar lectures i aquesta és la que ens va agrada més. Vam estrenar dins el Grec’19 a l’Espai Lliure i, a partir d’avui, hi tornem per tres setmanes i després fem una gira. El dia 10 de novembre vindrem a Terrassa.
Que té de particular el text?
És un crit a la vida. És el relat d’una astrònoma que perd la visió i com reaprèn a viure de nou. Tot aquest procés l’explica a la seva filla petita. La història sembla dramàtica però no ho és. L’Anna tira endavant, fa un viatge a l’origen interior i exterior. Un viatge cap a la infància i a la maduresa. I aquest trajecte passa per tots els estats que causen el saber que tens una afecció incurable. Hi ha un rebuig, una rebeldia, una negació, una acceptació i un nou aprenentatge per conviure amb la pèrdua, en aquesta cas la visió. Ella és una gran amant de la ciència i està convençuda que la ciència li donarà les respostes que necessita. De tota manera, cal dir que la història amaga alguna cosa. Perquè, de fet, ella fa un viatge a la infantesa però no se sap fins a quin punt és la seva o imaginada.
Com ha anat el treball?
Molt bé. És una actriu que tot ho fa molt senzill. Sé que sembla un tòpic però és així. La Míriam s’ha implicat moltíssim. Ha visitat l’ONCE, ha parlat amb Oriol Capellas i Xavier Heras, dues persones de Terrassa amb discapacitat visual. I també ha fet exercicis per casa, a les fosques, amb un bastó. Fins i tot ha provat de cuinar algun plat a casa Ella ha volgut fer aquesta immersió per entendre i comprendre més com se sent i com es tira endavant quan perds la vista. I per tant, per poder fer la interpretació del personatge de cap a peus.
La Míriam, com diu, és una gran actriu. I crec que no li deu fer por està sola a l’escenari. Per vostè és més còmode dirigir a un sol actor o actriu o s’estima més un grup?
Crec que, en molt de temps, és el primer monòleg que dirigeixo. Ens ho hem passat molt bé, sobretot quan tens actrius i actors que ho donen tot.
És la primera vegada que s’estrena aquesta peça dramàtica?
Si, si, però no la primera de l’autora anglesa a Catalunya. L’any 2012 es va estrenar "Ivan i els gossos", amb direcció de Pau Carrió, al complex del Lliure també però al teatre de Gràcia. La peça és també un monòleg i estava a càrrec de l’actor Pol López. Les crítiques varen ser esplèndides. Per cert, és una història protagonitzada per un noi i la d’"Abans que es faci fosc" també és un home però nosaltres l’hem feminitzat. De fet, ja és una llicència que em vaig permetre a "Leonci Lena". Tot l’elenc era femení.
La protagonista de l’obra és astrònoma. Com ha configurat l’escenografia?
Doncs, el públic tindrà la sensació de que està en un planetari. Serà o volem que sigui com un viatge sensorial al cosmos. Aquesta idea estètica ens ha anat molt bé a l’Espai Lliure de Montjuïc perquè és una sala de petit format i és ideal per a aquesta obra íntima perquè tot l’espai i l’actriu queda embolcallat com si fos el cel i l es estrelles.
Amb quin equip ha treballat?
Amb un equip fantàstic. El disseny es deu a Xavi Erra, el qual ha fet una feina molt bona. La il·luminació és obra de la Joana Serra; la música del terrassenc Xavier Ubach i el vídeo de Vicenç Vilaplana. També hi ha projeccions. M’ ho he passat molt bé perquè he pogut aportar idees sobre el llenguatge visual i sonor que he anat veient al TNT al llarg d’aquests 12 anys.
Diumenge va acabar la 12 edició del Festival TNT, l’últim que ha dirigit. Com se sent?
Doncs, ara mateix… He enllaçat una cosa amb l’altre. De fet, jo ja havia anunciat que deixava la direcció del Caet i del TNT al gener i, per tant, ja era una decisió que havia madurat amb temps. Crec que havia tancat una etapa i que cal un relleu.
Li ha costat tornar a la direcció artística?
No, no. Me posat el xip de seguida. No ho havia deixat mai del tot perquè mentre vaig estar en la gestió també havia dirigit alguna peça. Poder el que tinc més aparcat és la feina d’actor però no hi he renunciat pas, al contrari.
Té projectes immediats?
Per ara, tots els esforços estan en aquesta obra amb la Míriam Iscla. I, a banda d’això, haig de fer algunes tasques que em va proposar d’assessorament i gestió. M’ han fitxat pel Merkatua de Pamplona, que se celebra al novembre, per temes escènics. Crec que serà una bona experiència participar en aquest festival en la gestió per veure altres maneres de funcionar.
