La ciutat va ser el dissabte un aparador de les arts escèniques més innovadores. Se celebrava la 12a edició del Festival Terrassa Noves Tendències (TNT) i aquest dia és, per excel·lència, el que concentra més propostes a places i carrers pel gaudi de tots els públics.
L’agenda del dissabte tenia la mirada posada en l’espectacle “Pels temps que courrent…”, de la companyia francesa Carabosse, a la plaça del Vapor Gran. La proposta s’anunciava espectacular i així va ser. Carabosse va convertir la gran plaça del Centre i els carrers que desemboquen en un món oníric i habitat per uns artistes que convidaven a recórrer itineraris per despertar els sentits i les emocions.
“Pels temps que courrent” o “Pels temps que es transformen”. Doncs, benvolgut sigui, per una estona, trenca la rutina, fer la maleta i començar un viatge per un espai desconegut. Aquest viatge el varen fer pel Vapor Gran però totalment reconvertit en una altra cosa. Plaça i voltants estaven il·luminats en foc i a mesura que fies el trajecte quedaves sorprès per diverses accions o instal·lacions visuals.
En el punt de partida, una noia, s’enfilava en una gran estructura piramidal, fins dalt de tot. Feia acrobàcies diverses. A baix, arran de terra, havia deixat una maleta que es buidava de tot contingut. Uns metres més enllà, un grup d’artistes posaven música i pintaven en temps real i ho projectaven en una gran pantalla. I a més, un/una es podia passejar en estricte silenci per camins encara més ombrívols i íntims entre fotografies de viatges que interpel·laven i aparells de música antics, alguns dels quals giraven i reproduïen figures delicades com ballarines i estels.
La proposta dels francesos, per la seva singularitat i dimensió, va ser tot un èxit. Potser no es va entendre tota la seva filosofia sobre el concepte del viatge, però no hi ha dubte que va impactar per tota l’ambientació i, sobretot, per la decoració lumínica en foc. El seu espectacle va ser de rigorosa estrena a l’Estat i va posar la cirereta de tancament a l’aire lliure d’un festival que ha tornat a renovar el seu èxit. Les xifres parlen per si soles. Un 95% d’ocupació, més de 30 propostes, 70 funcions en 3 dies i 18 espais. I també ha estat aquesta 12a. edició una mica especial perquè ha suposat el comiat de Pep Pla, de Terrassa, en la direcció artística, càrrec que ocupava des de l’inici del TNT, l’any 2007.
Pescant dinners
Dèiem al principi que el TNT més popular és el que es viu al carrer. Moltíssimes persones van anar a la proposta de Carabosse i moltes d’elles o d’altres havien gaudit abans d’altres propostes. Nosaltres vàrem fer un recorregut per places i carrers. Al Raval, un actor noruec, en John Firsherman, amb roba de pesca, de color groc, per cert, estava enfilat a un 5è pis d’un immoble. Fins aquí res més enllà de voler cridar l’atenció. El que ens va deixar bocabadats, però, és que llançava una canya de pesca amb bitllets d’euros a la gent que el mirava des de baix. En qüestió de 20 0 25 minuts va repartir 70 euros. Van ser pescats, amb molta habilitat, per gent molt jove que van poder comprovar que eren de veritat i que van dir que els compartirien amb els seus amics. El joc, cal dir, que era entretingut i que posava a prova l’ambició de la gent pels diners perquè de fet els primers que van tocar el premi de l’ham, se’l van quedar. A la Torre del Palau, dos artistes polifacètics, com Sasha Agranov i Pablo Domichovsky, feien gala amb humor de les seves virtuts com a músics i acròbates. Alguna de les situacions tenia el seu risc perquè un d’ells també jugava. No ho feia ni en foc, ni amb diners, però si amb uns ganivets que treien la respiració. Al carrer Major, l’artista El Loren, proposava coses més plàcides. Sobre un petit escenari, tocava un conjunt instrumental que tenia la particularitat de quasi tot o tot eren materials reciclats. I vam deixar El Loren per anar a la Plaça Vella a la recerca d’Hidrogenesse, de Carlos Ballesteros, i Genís Segarra. El premiat duo de música pop electrònica va seduir amb el seu estil de vestimenta friqui i sobretot amb les seves cançons, que parlaven de temes quotidians en les que tothom es podia sentir identificat.
