Avui expliquem una història interessant des d’un punt de vista social, polític i també administratiu, encara que estem davant una història trista i essencialment colpidora. Un jove de Rellinars amb síndrome de Down utilitzava fins fa poc el sistema de transport que gestiona el Consell Comarcal del Vallès Occidental. Resulta que el jove anava a l’escola d’educació especial Fàtima i aquest curs ha passat als Tallers Amat Roumens. En haver perdut la seva condició d’estudiant, el Consell Comarcal es nega ara a continuar facilitant-li el transport.
La situació deixa objectivament poc marge per a la discussió. El Consell Comarcal té competència sobre un servei determinat, en aquest cas, el transport escolar, i si l’usuari potencial no reuneix els requisits, no té per què brindar aquest servei. Aquesta seria la visió pura i tècnicament administrativa, irreprotxable, la del funcionari rigorós i eficient.
Els matisos són els que ens porten a la visió social del problema. Resulta que els Servis Socials del Consell recomanen que es doni resposta a la necessitat d’aquest jove de Rellinars i l’empresa de transport diu que no tindria cap problema per portar-lo als Tallers Amat Roumens, perquè el vehicle hi va a Fàtima per portar un altre xicot de Rellinars, que hi ha espai de sobres a aquest vehicle i que no significa cap despesa més. És a dir, el cotxe ha de passar igualment pel destí del xicot, només porta un viatger i el Consell Comarcal no veurà incrementada la seva despesa.
Tot entenent que les normes estan perquè es compleixin, i que de vegades l’Administració te poc marge de maniobra, el vessant social ens porta a sentir culpa, a pensar que en, aquest cas, l’actitud funcionarial de rigor i eficiència no és, segurament, la millor de les opcions i que les institucions estan també per servir, a més d’aplicar la llei i molt més quan per a l’Administració no implica cap cost. I és aquest vessant social el que ens porta a la política, que és l’eina de què ens hem dotat per buscar solucions als problemes.
Si els polítics del Consell Comarcal no són capaços de solucionar la situació de la família del Cristian, ni ells, ni la institució a la qual pertanyen tindrien, als ulls de la comunitat que diuen representar, la més mínima credibilitat. Senyors del Consell Comarcal, igual caldria posar-s’hi i estudiar una mica aquesta qüestió; segur que no és tan complicat.
