Un partit de futbol no és una història de relat únic. I en 90 minuts és capaç de contenir múltiples universos de discurs ben diferent, en què un equip és capaç de transitar entre la tragèdia i l’eufòria de forma gairebé imperceptible. El Terrassa està molt acostumat aquesta temporada a protagonitzar mutacions notables durant un mateix partit, sigui per la immaduresa de l’equip com a col·lectiu en aquest tram de la temporada o pels dèficits que el seu futbol mostra de forma repetida. Aquest diumenge, contra el Figueres, l’equip de Xevi Molist va tornar a transitar pel filferro de la inseguretat durant gairebé 70 minuts. I amb un perillós 0 a 1 al marcador semblava encaminat a encaixar la primera derrota de la temporada a casa. Però una reacció d’orgull, un cop de ronyó magnífic que parla molt en positiu del seu inconformisme, va remuntar el resultat i va sumar la tercera victòria al Camp Olímpic signant un magnífic balanç com a local que maquilla, d’alguna manera, la seva escassa productivitat com a visitant.
En tot cas, els arguments d’aquesta reacció no van ser, només, emocionals. Si fins aleshores el Terrassa havia mostrat un futbol insegur i desesperant en molts moments, l’escenari va experimentar una millores inqüestionable a partir de l’entrada en el terreny de joc d’Àlex Fernández i Kilian. Molist va redissenyar el dibuix tàctic, deixant de banda l’esquema de tres centrals, i amb un doble pivot al centre del camp el futbol dels locals va fluir de forma ben diferent. Àlex Fernández va aportar múscul i més futbol a la zona de creació, mentre que Kilian va variar la velocitat d’execució de les accions ofensives. Aquestes aportacions li van donar al Terrassa els arguments per tancar el Figueres a la seva àrea i per donar-li la volta al marcador amb dues esplèndides rematades de cap, la primera de Sergi Arranz i la segona del mateix Àlex Fernández, principi i final de la reacció local.
El partit també va estar marcat per la greu lesió patida pel visitant Carles Coto en el minut 17 de la primera part. Una lesió que va tenir el partit aturat durant vint minuts, a l’espera que una ambulància es traslladés fins al Camp Olímpic i traslladés al jugador a un centre hospitalari. Coto, que debutava amb el Figueres després del seu recent fitxatge, va caure amb el terrassista Coro en la disputa d’una pilota i des del primer moment es va observar la gravetat de la lesió. L’espera va tenir moments d’angoixa, amb alguns familiars a peu de terreny de joc i responsables del Figueres alarmats per la gravetat de la lesió.
Sense determinació
Aquesta acció, per sobre de la seva transcendència humana, va trencar la primera part. El Terrassa, amb la mateixa alineació que la setmana anterior, va entrar en el partit amb poca convicció. I va deixar espai perquè el Figueres trobés vies d’arribada amb el seu joc a la contra. Al minut 7, Pepu Soler va estar a punt de marcar en una acció individual que no va acabar en gol gràcies a la intervenció de Genís, que va treure la pilota de la mateixa ratlla de gol. De fet, el Terrassa només va generar perill en dues faltes però en cap acció de joc. Coro va ser el llançador d’aquestes dues faltes que, en ambdues ocasions, va treure el porter Embela quan la pilota agafava direcció a l’escaire de la porteria.
La inseguretat defensiva del Terrassa va permetre que el Figueres tingués dues ocasions de gol, primer en una errada d’Ortega que gairebé permet Pepu Soler marcar i després en una incorporació de Genís Balaguer amb rematada a l’exterior de la xarxa.
Els problemes per al Terrassa es van multiplicar a l’inici de la segona part. Iván va ser l’autor del gol visitant, en culminar una acció iniciada a la banda esquerra dels figuerencs. El gol va deixar atordits els egarencs, que van patir un nou ensurt uns minuts més tard després d’una errada de Prado que Marc no va saber aprofitar. Però l’aparició d’Àlex Fernández i Kilian va variar el guió del partit. El Terrassa es va deixar arrossegar per l’empenta dels dos revulsius i el partit de canviar de direcció. Kilian ja va estar a prop de fer el gol de l’empat en una acció que va acabar amb una rematada ajustada al pal. Però en el minut 68, Arranz va equilibrar el matx en rematar de forma esplèndida amb el cap una centrada de Prado. Aquest gol va significar l’estímul que necessitava un equip hiperactiu en aquest tram del partit. Coro va disposar d’una altra falta perillosa, Arranz va rematar malament una pilota dins l’àrea, però la sensació de perill, de millora col·lectiva i de desig de guanyar era ja ben present. Fins que a vuit minuts del final, Àlex Fernández va aparèixer per damunt de tothom i en una rematada espectacular de cap en un llançament de córner va superar Embela i va fer embogir l’Olímpic, ja convençut que el partit estava lligat i al sac.
La fitxa
Terrassa FC. Ortega, Carlos, Pelegrín, Genís, Prado, Lucas Viña, Galeano, Kevin, Coro, Jaume i Arranz. Àlex Fernández i Kilian van substituir Lucas Viña i Kevin al minut 64; Yayá, Carlos al 78.
UE Figueres. Embela, Joel, Ayala, Pepu Soler, Gabri, Marc, Coto, Iván, Bora, Pol Blay i Genís Balaguer. Modest va substituir Coto al minut 17; Duba, Gabri al 75; i Ussman, Iván, al 78.
Árbitre. Ainara Andrea Acevedo Dudley. Va amonestar Galeano, Arranz, Pelegrín, Ayala, Pepu Soler i Gabri.
Goles. 0-1, minut 51, Iván; 1-1, minut 68, Arranz; 2-1, minut 82, Àlex Fernández.
Públic. Uns 700 espectadors.
