No, no és que els bolets siguin conflictius, sinó anar-ne a buscar, en segons quins llocs i en segons quines maneres.
Estem en una nova campanya, i com ja és habitual, ningú pot assegurar si serà, bona, regular o dolenta. Ha mal plogut, a bona part de les zones de muntanya, resultat d’un país en que sembla que no sàpiga ploure bé. Hem vist inundacions en nombrosos indrets, i pluja ridícula en llocs , habitualment plujosos. El resultat, és poc engrescador, sinó rectifica, en els propers dies.
Però, vaja, anem al gra. El motiu del títol, és el preocupant augment d’incivisme, per part d’un sector de persones, que van a la muntanya i actuen en ella, com si fos de la seva propietat.
En el nostre país, hi ha un pensament molt estès, de que la muntanya és de tots, i si és de tots, és meva, i si és meva, en faig el que vull…..No, això no és així, ni es pot actuar com si ho fos.
En realitat el 77% dels boscos de Catalunya, son de titularitat privada. Un 18% son de titularitat municipal i un 5% d’altres administracions. Hem de tenir clar, doncs, que quan es van a buscar bolets, estem en una propietat privada, i la propietat privada té uns drets i deures que han de ser protegits i respectats, sinó venen conflictes, negatius per a totes les parts. D’aquí el títol d’aquest article.
Els propietaris forestals, pagesos, ramaders, o no, tenen unes obligacions cada vegada més rigoroses pel que fa el tancament de finques. En moltes d’elles hi ha bestiar, en règim extensiu, que pastura bona part de l’any. De fet, fins a segons quina altitud, tot l’any. Això obliga a col•locar vailets electrificats en tot l’entorn, perquè el bestiar no surti de l’espai reservat, vagi cap a camins i carreteres, o entri cap altres finques.
A més, ara mateix, aquests vailets, ja han de ser dobles, per garantir un tancament millor, i evitar que els vedells puguin passar per sota. Parlo ara de vedells, com podria parlar d’altre bestiar domèstic. Pel cas, és igual. El que cal saber és que aquestes instal•lacions tenen un elevat cost de col•locació i manteniment.
Si un boletaire arriba a un indret tancat, i en comptes d’anar a buscar "la porta" per entrar, decideix trencar el filat, provoca un dany important al pagès. Per una banda, trenca la conducció d’electricitat d’aquest filat i deixa inservible un tram, més o menys llarg de tancament. Per altra, pot provocar la sortida de bestiar i la seva dispersió, amb el perill d’accidents, si se’n van cap a camins o carreteres….reparar danys, arreplegar el bestiar, etc, suposa un enorme esforç, que ningú compensa.
Si a més, qui va al bosc, no té cap sensibilitat per deixar-lo, tant net com l’ha trobat, el seu pas es pot convertir en un amuntegament de deixalles, per tot arreu, algunes de les quals poden ser objecte d’absorció per part del bestiar, amb conseqüències greus. En algunes ocasions, s’ha trobat una ampolla d’aigua, en l’esòfag d’algun vedell que li ha provocat la mort.
Tots aquests incidents, van motivant, la necessitat de regular millor l’accés al bosc, per evitar situacions tenses, entre propietaris i boletaires, de manera que la crida a la prudència i al bon comportament, és indispensable.
Fins fa uns anys, els problemes eren mínims, perquè el nombre de boletaires era molt petit, i la majoria provenien dels mateixos municipis, que ja tenen més assumit el comportament que han de tenir. Coneixen el terreny, els propietaris, el comportament del bestiar, etc. Com sempre passa, els problemes venen amb la massificació i dispersió, que porta buscadors, en els llocs més inaccessibles, més insospitats, i amb el doble problema de la presència personal, i la de vehicles que fan ús de camins particulars, o que directament es fiquen en prats, sense imaginar que l’herba trepitjada, és un element més de perjudici pel pagès.
En resum, els bolets, son una riquesa natural que tenim, per tot el país, però perquè no esdevinguin conflictius, hem d’observar un comportament molt rigorós i respectuós, en tot l’entorn.
