Un gos perdut per la ciutat vestit de Hello Kitty i amb vint mil euros en marihuana al cul. Una veïna amb sobrepès a la qual insulta el protagonista des de la seva finestra quan comprova que es puja al capó del seu cotxe, per recuperar el respecte personal puja al pis vestida de princesa. Un activista animalista antiamericà pro mexicans. Una plantació d’marihuena en un pis. Un pare que es fa transsexual a Mèxic atacat per USA. Una tieta que està al llit a la qual se li ha anat el cap. Una mare que surt d’una clínica per a addictes a les escurabutxaques.
Cinc personatges extrems que lluiten com els herois clàssics contra el seu destí. L’obra porta per títol Vaselina es va estrenar per primera vegada a Itàlia el 2013 i ara s’està representant a la Sala Villarroel. L’autor Gabriele Di Luca (1981) és un actor, autor i director italià que escriu per a la seva pròpia companyia Carrozzeria Orfeu. Un autor que busca mostrar aspectes de la vida quotidiana portats a l’extrem de la comèdia negra i l’humor àcid. Entre riure i riure, entre situació extrema i extrema hi ha preguntes que queden en l’aire perquè l’espectador reflexioni. El director de la versió catalana és Sergi Belbel.
L’obra es construeix a través de la intervenció dels seus cinc personatges: el prota un loser de manual(Joan Negrié) la mare (Lluïsa Castells) ludòpata, alcohòlica i fumadora de marihuana sortida d’una clínica de desintoxicació. El pare (Joan Miquel Reig) i exmarit desaparegut durant anys i que ara torna com transsexual seguidora d’una secta religiosa. L’amic del protagonista (Artur Busquets) fumeta, activista animalista contra les multinacionals de la carn. Una veïna amb sobrepès (Karin Barbeta).
Fracasats
Tots els personatges són fracassats. L’obra és una gran epopeia del fracàs als charles Bukowski. La direcció de Sergi Belbel ha buscat per sobre de tot el ritme de la comèdia. Per al dramaturg italià les seves obres són entreteniment, emocions i el teatre que parla de la realitat, una visió del món, un teatre que pensa per sobre del tot al públic, un teatre pop. El dramaturg es posa al nivell de l’espectador mitjà.
Vaselina és un espectacle molt explosiu. Una peça molt divertida en què l’espectador no para de somriure amb veritables bombes o càrregues de profunditat que exploten i ens llancen llum sobre el tema de fons: la família. Què és la família? Quin model de família tenim? Com és la relació amb la família? La comicitat com una altra forma d’intel·ligència, d’ironia per afrontar les temàtiques teatrals des del cinisme. Es tracta d’un text excel·lent que busca la comicitat no des de la simplicitat, sinó que realitza una reflexió profunda sobre la realitat, donant una visió de teatre polític des de l’humor com ja ho va fer un altre dramaturg italià, Dario Fo. Es tracta d’explicar una història, amb una poètica i una estètica que atrapa l’espectador des del primer moment. Es tracta d’un teatre no comercial, sinó popular.
