Quan ja fa molts anys preguntava als meus pares per què havíem d’anar a votar la resposta que sempre em donaven era per la necessitat de fer valer els nostres drets que durant moltíssims anys havien estat retallats. Si no votes no podràs queixar-te, afegien. El meu pare encara aprofundia una mica més i incidia que, tot i no ser un model perfecte, això de la democràcia, era l’únic que garantia que es tindrien en compte les opinions dels ciutadans i que d’una manera lenta s’anaven assolint les coses en favor del bé comú.
M’he passat tota la vida, des que sóc major d’edat, anant a votar i en molt pocs casos he vist que allò que van dir que farien els que guanyaven s’hagi dut a terme. He vist, això sí, com una sèrie de persones, sota la bandera de la institució, agafaven un posicionament social i moltes vegades un benestar econòmic resultat del seu pas per la política.
L’abril passat, els ciutadans de carrer vàrem anar a votar, amb un índex de participació molt alt, amb ganes de dir-hi la nostra, i això va suposar una distribució dels seients dels diputats força fragmentat. Calia fer política, calia entendre’s, calia que tots aquells mal anomenats representats del poble -a mi ja no em representen- fessin la seva feina i trobessin la manera de governar un país en democràcia, calia buscar la manera de poder tirar endavant allò que tots els homes i dones del territori havíem manifestat. Doncs bé, no ho han sabut fer. Això en qualsevol empresa privada seria un acomiadament immediat per incompetència, al carrer per no fer bé la feina. En política no.
Ara resulta que "les eleccions, les carrega el diable", ara resulta que "les coses importants no les han de decidir els ciutadans" (això són expressions literals d’alguns polítics emeses la darrera setmana), ara resulta que el dia 10 de novembre hem de tornar a votar. Vaja merda de democràcia. Ja estic fart de fer el titella, ja estic fart de perdre el temps per aquesta colla de vividors, cafres i pocavergonyes que no saben fer la seva feina, que només volen continuar gaudint de tots els privilegis que la seva vagància professional els dóna.
Tots s’omplen la boca en el moment de fer manifestacions però ningú es mira el melic quan demostren que són uns incompetents en l’execució de les seves responsabilitats, només volen la poltrona, el protagonisme i passejar-se orgullosos de la seva miserable petulància.
Segurament, pare, la democràcia és un sistema imperfecte que administrat per persones capaces i fiables pot tirar endavant, amb aquests que hi ha ara la democràcia és una merda, no cal que anem a votar i ja sé que no podré queixar-me si no ho faig. Que els donin.
