OT just fa quatre dies que hem endegat oficialment la tardor. Això ha estat nou dies després del retorn de la mainada a escola. És evident que els tres mesos de vacances estiuenques sonen a manca de seny. Aquest desgavell, tanmateix, fa molts anys que dura i ja es veurà.
Tot i això, el clima gris i canviant d’aquesta època m’encisa. És per això que la visualitzo com a marc incomparable de refranys. Per exemple, "al setembre, qui tinga llavor que sembre". D’acord amb les tasques de la verema, "des del setembre a l’agost, beu vi vell i no beguis most". O també "setembre assolellat, bon vi assegurat".
Com a egarenc, però, tinc un molt mal record, de fa cinquanta-set anys. Llavors, jo en tenia tan sols 10. Arran de les paoroses imatges de la gota freda de les costes de llevant -fa ben pocs dies- he tornat a rememorar i visualitzar l’aiguat del 25 de setembre de 1962. Ací s’escauria "el setembre s’enduu els ponts o eixuga les fonts" i "el setembre bo és si no plou en tot el mes"… Malgrat que els pagesos pugui sentenciar-nos que "pluges de setembre engreixen l’ovella". Potser serà que "mai no plou a gust de tothom".
Aquest mes no deixa d’ésser imprevisible i traïdor. Tot i que "el sol de setembre madura el codonyer" o que "pel setembre, pasten els marges", té un total contrast amb la dita del "setembre fruiter, alegre".
El sol es pon abans i els jorns són més curts. Prou que ho saben els barcelonins! Cada any els esguerra algun acte de la festa de la Mercè. Aprofitant aquesta referència, en diré una de grossa: més els ho malmet la indefinició i ambigüitat habitual de l’alcaldessa Ada Colau, passant de la missa de la patrona de la ciutat.
Amb allò del canvi climàtic, tot es capgira. "Santa Tecla, la tronera" sovint fastigueja la festa de Tarragona (el dia 23). Ara bé, "per sant Miquel, els pagesos guanyen el cel". Preguen per una bona collita. Especialment els qui tenen cura de la fruita a les terres lleidatanes. Tot parlant d’estudiants, pagesos, oratge o gresca, vaig tancant. He divagat sobre matèries diverses, ajudant-me del costumari català. Una bona manera de cloure la columna hauria d’afinar-se amb un darrer refrany. Quin millor que aquell que diu que "el setembre ompli la caldera de bona fartanera!". Dit col·loquialment, salut per a tothom!
