La diabetis és una malaltia metabòlica que es caracteritza perquè l’organisme fa un ús escàs de la glucosa, un sucre que, un cop a les cèl·lules, actua com a font d’energia per tal de dur a terme els processos vitals. Si el cos és incapaç d’aprofitar-la, en lloc de penetrar a les cèl·lules, s’acumula a la sang i provoca una hiperglucèmia. Aquest augment del nivell de glucosa a la sang es dona perquè el pàncrees no produeix, o l’organisme no utilitza, la insulina (l’hormona que fa que el sucre es pugui metabolitzar en les cèl·lules) de forma adequada.
“Es tracta d’un augment de sucre a la sang produït per una falta d’insulina o per un defecte en la seva funció”, explica Maite Valverde, educadora en diabetis de MútuaTerrassa, que destaca que es tracta d’una malaltia bastant comuna. De fet, la Federació Internacional de Diabetis, en la 8a edició del seu Atlas, basant-se en estimacions estàndards sobre la prevalença de diabetis, considera que actualment hi ha més de 425 milions de persones amb diabetis al món, de les quals una tercera part són més grans de 65 anys. Sense mesures de prevenció efectives el nombre de persones amb diabetis podria augmentar fins a 629 milions l’any 2045.
A Catalunya, el nombre estimat de persones amb diabetis està al voltant dels 560.000 casos. Però dins del món de la diabetis podem trobar diferents tipus, que es poden agrupar en diabetis mellitus tipus 1, diabetis mellitus tipus 2 i diabetis gestacional.
“La diabetis mellitus tipus 1, també anomenada diabetis juvenil, es caracteritza per una falta d’insulina. Les cèl·lules del pàncrees encarregades de produir-ne són destruïdes per un mecanisme autoimmunitari i en el moment en què pràcticament no queden cèl·lules productores d’insulina és quan apareix la hiperglucèmia”, explica Valverde.
La diabetis mellitus tipus 1 també es coneix com a “diabetis mellitus insulinodependent”, ja que cal tractar-la amb insulina des del moment en què es diagnostica.
Acostuma a aparèixer en la infància, l’adolescència i la joventut d’una manera brusca i s’agreuja ràpidament si no s’aplica el tractament adequat. A Catalunya, cada any es registren entre 250 i 270 nous casos de diabetis mellitus tipus 1 en menors de 30 anys.
Per la seva banda, la diabetis mellitus tipus 2 també es coneix com a diabetis de l’adult, ja que acostuma a manifestar-se a partir dels 40 anys. És la més prevalent. De fet, és cada cop més freqüent. Tant és així que, segons l’OMS, constitueix una de les pandèmies del segle XXI.
La diabetis mellitus tipus 2 es caracteritza “o bé perquè el pàncrees produeix poca insulina o bé perquè la insulina no fa l’efecte que hauria de fer”, comenta Valverde.
Segons s’explica a la pàgina web del Canal Salut de la Generalitat de Catalunya, “aquest tipus de diabetis està molt condicionada per factors de tipus hereditari i està associada sovint a obesitat, sedentarisme, hipertensió arterial i alteracions dels greixos a la sang”.
Insulina
També es coneix com a “diabetis mellitus no insulinodependent”, ja que els afectats poden ser tractats amb hipoglucemiants orals. No obstant això, el fet que d’entrada no calgui administrar insulina no vol dir que, en l’evolució de la malaltia, no pugui arribar a ser necessari.
A més de la diabetis mellitus tipus 1 i 2, hi ha la diabetis gestacional, la hiperglucèmia que es pot presentar durant l’embaràs en dones que prèviament no tenien diabetis, quelcom que passa, aproximadament, en el 10% de les dones embarassades.
Durant l’embaràs, l’organisme de la mare necessita augmentar les reserves d’energia, fet que s’aconsegueix amb l’augment de la producció d’insulina. Quan aquest augment no es pot produir adequadament, apareix la diabetis gestacional.
Hi ha alguns factors que en faciliten l’aparició: edat superior als 30 – 35 anys, obesitat, antecedents de diabetis a la família, i diabetis gestacional en embarassos previs. Com que, almenys a l’inici, no presenta símptomes, per detectar-la es practica una anàlisi de rutina a totes les dones embarassades.
Tot i que en la gran majoria de casos la diabetis desapareixerà després del part, sempre s’ha de tractar. No fer-ho pot provocar problemes en el nadó (excés de pes i hipoglucèmia en néixer, entre d’altres) i en la mare (hipertensió arterial, diabetis franca, etc.). “El tractament és fonamentalment una alimentació controlada de la ingesta d’hidrats de carboni”, explica Valverde. “Hi ha dones que només controlant l’alimentació en tenen prou. Altres, s’han de posar insulina”, afegeix.
De fet, més enllà de la medicació, “el tractament bàsic i fonamental per tota mena de diabètics és l’alimentació”, assegura Valverde. “Les persones amb diabetis mellitus tipus 1 han de seguir una alimentació sana, saludable i equilibrada, quelcom que no difereix gaire de la dieta mediterrània. Les persones amb diabetis mellitus tipus 2 també han de seguir aquest tipus d’alimentació però en els diabètics amb obesitat o sobrepès hi ha d’haver una reducció calòrica per ajudar a perdre pes. I és que amb la pèrdua de pes molts malalts aconsegueixen millorar la glucèmia, és a dir, el nivell de glucosa a la sang”, diu Valverde.
Sedentarisme
També és important que aquestes persones facin exercici de forma regular. “Evitar el sedentarisme és una molt bona recomanació per a tothom. A més, per a les persones amb diabetis té dos avantatges afegits: d’una banda, contribueix a aconseguir uns valors de glucèmia dins dels límits normals i, de l’altra, ajuda a mantenir el pes saludable, objectiu especialment indicat en el cas de les persones amb diabetis mellitus de tipus 2”, destaquen des del Canal Salut.
L’exercici i l’alimentació, precisament, també poden ajudar a prevenir l’aparició de la diabetis mellitus tipus 2. En aquest sentit, cal destacar que segons la Federació Internacional de Diabetis, el 70% dels casos d’aquest tipus de diabetis es poden prevenir amb una alimentació saludable i la pràctica regular d’activitat física, fet que suposaria una reducció de 150 milions de casos l’any 2035.
El seguiment de la dieta mediterrània, rica en verdura, fruita fresca, cereals integrals, carns magres, peix, fruita seca i oli d’oliva verge extra també s’ha mostrat eficaç per prevenir la diabetis mellitus tipus 2.
“Aquest tipus de diabetis es pot prevenir intentant mantenir una bona alimentació , uns estils de vida saludables i un pes adequat. És pràcticament l’únic que es pot fer intentar evitar o atraçar l’aparició de la diabetis”, assegura Valverde. “El factor genètic no es pot modificar però el sobrepès i l’obesitat, que també són un factor de risc, sí”, insisteix l’educadora.
En el cas de la diabetis mellitus tipus 1, en canvi, actualment no és possible saber quines persones tenen més risc o predisposició a adquirir la malaltia i, per tant, quines són candidates a actuacions preventives. Prevenir aquest tipus de diabetis és un repte per als investigadors.
