efrescant i de polpa vermella, o tirant pel cap baix, de carn rosada; amb una altíssima proporció d’aigua (més d’un 90 per cent); generalment dolça i sempre fàcil de mossegar; tant que gairebé es fon per si sola un cop posada a la boca; potser per això és una de les fruites més consumides pels nens, per ser fàcil de menjar. Amb permís del meló, parlem de la síndria.
Aquesta fruita originària de l’Àfrica sembla que guanya adeptes, any rere any, en la particular "batalla" que lliura contra el seu anvers natural, el meló.
Vostè de què és, de síndria o de meló? Potser si haguéssim formulat aquesta pregunta només una dècada enrere, la resposta s’hauria decantat més pel segon. El 2013, per exemple, a Mercabarna es van vendre més de 39 tones de melons, per més de 25 mil de síndries. L’any passat, les xifres ja estaven molt igualades, al voltant de les 35 mil tones per a cada fruita.
A què es deu aquesta sobtada compensació entre els dos eterns candidats a ser la fruita de l’estiu? Sembla que una probable resposta és la gran acceptació que ha tingut al mercat la síndria sense llavors. Fins fa uns anys, aquesta fruita anava indissolublement associada al fet de treure abans de menjar, o bé durant l’acte de mastegar en si, les llavors negres que en "decoren" la polpa.
Però avui, gràcies a l’encreuament entre dos tipus de síndria amb cromosomes incompatibles (la diploide i la triploide), és possible mossegar una síndria lliure de llavors. Aquesta es perfila com una de les raons que expliquen l’augment en el seu consum.
En qualsevol cas, la síndria segueix tenint unes indubtables propietats hidratants, pel seu elevat contingut en aigua. A més, el fruit de la planta "citrullus lanatus" és rica en vitamina A en forma de betacarotè, un pigment de color taronja-groc que, en el cas de la síndria, queda tapat per un altre pigment, el licopè. La vitamina A ens manté la retina en un bon estat.
La síndria també té quantitats importants de vitamina C (amb un paper en moltes reaccions metabòliques); vitamina B (que ajuda a regular el sistema nerviós central), potassi i manganès. //