La llarga relació de Terrassa amb les seves rieres ha tingut moments de tota mena. En els darrers anys, ara que sembla que hi ha una sintonia mai coneguda amb la Generalitat, han estat un focus de conflicte important entre l’administració municipal i l’autonòmica. El gran problema ha estat el manteniment de les rieres, de les tres grans rieres (les més significades, perquè Terrassa està construïda sobre centenars de rieres) que travessen la ciutat: el transvasament de la riera del Palau, la riera del Torrent Mitger i la riera de les Arenes. El conflicte ve de la competència sobre la llera. Resulta que, temps era temps, en època de vaques grasses, l’ACA, la totpoderosa Agència Catalana de l’Aigua, es feia càrrec de seu manteniment, en el sentit més ampli de l’expressió o, almenys, això era el que es pensava.
La crisi econòmica va provocar una revisió sobre els drets i obligacions dels municipis en relació amb les seves rieres i la conclusió va ser que l’ACA era responsable del manteniment ordinari relacionat amb la infraestructura mateixa i els ajuntaments havien d’assumir el manteniment de les lleres, la neteja. La qüestió no va ser pacífica, ni de bon tros. Els ajuntaments no hi van estar d’acord i fins i tot es va litigar als tribunals per aquesta qüestió. L’Ajuntament de Terrassa va ser un dels que van arribar més lluny i finalment va perdre.
És a dir, són els ajuntaments els que han de mantenir les lleres en bon estat, sempre sota la supervisió de l’ACA, que és la que mana sempre. El gran problema de Terrassa és que té la peculiaritat que està travessada de nord a sud per rieres i segurament existeixen poques ciutats a Catalunya amb tants quilòmetres de rieres dintre del nucli urbà, la qual cosa li dóna una singularitat que obliga a una entesa. I és aquesta entesa a la qual, finalment, van arribar Ajuntament i Generalitat l’any passat, quan van signar un conveni que posava fi al problema. No oblidem el paper que en un moment donat han jugat els veïns dels barris afectats per les rieres, que van pressionar l’Ajuntament i també la Generalitat.
Però el problema de les rieres no acabarà i aquest conveni, que és per tres anys, s’haurà de renegociar l’any que ve i per a l’any que ve seria bo que la flamant regidoria de Rieres tingués pensada alguna proposta que presentar a les autoritats catalanes de l’aigua per al futur de les rieres. Ja sabem que serà impossible un canvi substancial per a aquest mandat, però la creació de la regidoria genera una expectativa a la qual s’haurà de respondre.
