El metge Pietro Bartolo, que des de l’any 1992 ha atès uns 250 mil immigrants arribats a l’illa italiana de Lampedusa, el 2016 es va trobar amb una nena de 9 mesos, que la seva mare havia mort durant la travessa pel Mediterrani, i va decidir adoptar-la. Aquest fet verídic ha inspirat a Lluís Prats la novel·la "Kambirí", amb la que aquest escriptor terrassenc va guanyar dimarts el Ramon Muntaner de Literatura Juvenil, un dels Premis Literaris de Girona, convocats per la Fundació Prudenci Bertrana.
David Cirici, Cristina Feliu, Núria Martí, Francesc Miralles i Patrizia Campana formaven el jurat que per unanimitat atorgar el premi, dotat amb sis mil euros, a "Kambirí". En aquesta edició hi concorrien vint originals. El llibre ja ha estat publicat, per Edicions 62.
El missatge dels pescadors
"He volgut escriure una novel·la de bones persones", explica Lluís Prats a aquest diari. Adreçada a lectors a partir dels 10 anys, és una obra en què "basant-me en uns fets verídics, he construït una història de ficció. En la realitat, a Pietro Bartolo no li van deixar adoptar la nena, perquè era massa gran, i superava l’edat legal per poder-ho fer. A la novel·la, la nena sí que és adoptada pel metge, i per tots els seus amics. I la història que s’explica és la de la nena fins que és fa adulta".
Prats recalca que el missatge de "Kambirí" és, en el fons, "allò que diuen els pescadors, siguin d’on siguin: que als nàufrags se’ls ha d’ajudar". Tot el poble ajudarà al metge en la feina de criar la nena. "I aquesta gent acabarà adonant-se que ha estat la nena la que els ha salvat a ells, perquè els hi ha donat un nou sentit a la seva vida. La novel·la vol ser també un petit homenatge a oenegés com Open Arts."
Altres premis i traduccions
No és aquest el primer premi de literatura infantil i juvenil que guanya Lluís Prats. El 2014 es va endur el Folch i Torres amb "Hachiko, el gos que esperava", que l’any passat li va donar també el Strega Ragazzi de la fira del llibre de Bolonya. I el passat juny es va emportar el Guillem Cifré per "Com caçar un alienígena". "No m’he presentat a massa premis, però n’he guanyat com el vuitanta per cent."
"Hachiko, el gos que esperava" és la novel·la més coneguda de Prats, també basada, com altres de les seves obres, en un fet real. A finals de l’any 2017 se’n va publicar la traducció al xinès, de la que fins ara se n’han venut uns 150 mil exemplars. També es pot llegir en vietnamita, italià, grec, polonès, castellà, i rus, l’últim idioma al qual ha estat traduïda. En castellà porta onze o dotze edicions, i en català si fa no fa les mateixes. En tot el món deu anar pels 250 mil exemplars venuts".
