No fa massa temps introduíem des d’aquestes pàgines la necessitat que Terrassa tingués veu pròpia i valorada fora del seu àmbit més proper. Exposàvem que Terrassa, com a tercera ciutat de Catalunya, no tenia la presència ni la interlocució adequades en fòrums públics i administratius supramunicipals. Des d’ahir la ciutat té interlocució directa amb la Generalitat de Catalunya. El president Joaquim Torra es va comprometre i ha complert i ahir es va constituir el que s’ha anomenat un marc estable de treball, el que significa una relació de bilateralitat i contacte permanent entre l’Ajuntament i la Generalitat. És la deferència que es té des de la Generalitat amb la tercera ciutat de Catalunya.
En el termini de poc més d’un mes es farà una altra reunió i s’aniran repetint al llarg del curs. Seran reunions a les quals s’assistirà amb els deures fets i en què es tractaran temes estrictament terrassencs.
La impressió que va treure l’alcalde Ballart de la reunió d’ahir va ser molt bona. En realitat, de les seves declaracions es pot deduir que estava eufòric. Per fi, Terrassa té una línia directa amb la Generalitat, per fi podem parlar de tu a tu. No ens hem de situar a l’extrem contrari de l’alcalde, que considera que no anar sota unes sigles d’un partit de referència és bo per a la ciutat i que finalment hem aconseguit aquest protagonisme que la ciutat necessita. Segur que té raó, però probablement hauríem de ser prudents i donar un temps de marge per valorar exactament el valor i l’operativitat d’aquest marc de treball amb la Generalitat.
És cert que poden haver-hi necessitats que no costin massa diners, però el que necessita la ciutat són inversions i no oblidem que la Generalitat té uns pressupostos prorrogats i que entra dintre del possible que, si no es convoquen eleccions, es tornin a prorrogar el 2020. És difícil de creure, però l’excepcionalitat política que s’està vivint a Catalunya i a Espanya fa que qualsevol cosa sigui possible.
Els grans temes que es plantegen requereixen una càrrega pressupostària molt important. El cobriment de la riera del Palau o la urbanització de la riera de les Arenes són projectes molt ambiciosos. De tota manera, és probable que entre les dues administracions es puguin buscar fórmules i, sobretot, es pugui aprofitar el deute històric que la Generalitat té amb la ciutat en alguns temes concrets.
