L’any 2016, a Terrassa vàrem aprovar el Pla de Mobilitat Urbana (PMU) seguint les directives europees en matèria de transport i salut pública. El PMU defineix dos objectius principals: la reducció de l’ús del vehicle privat i la creació d’una Zona de Baixes Emissions (ZBE), que pretenen rebaixar la contaminació ambiental i conseqüentment assolir una ciutat més saludable. Per aquest motiu, és imprescindible reduir l’ús del cotxe, que actualment ocupa més del 65% de l’espai públic, en favor d’altres modes de transport més sostenibles que ens permetin reequilibrar la ciutat i impulsar-la cap al segle XXI perseguint l’exemple d’altres models urbans més humanitzats de la resta d’Europa.
La primera gran decisió d’aquest mandat que ha pres el nou govern bipartit de la ciutat format per TxT i ERC és implementar la ZBE. Aquest fet comporta canvis importants en el model de mobilitat actual i obligarà la ciutadania a adaptar-se a una nova reordenació de la circulació al centre. En aquest sentit, som conscients de les dificultats que suposa en una ciutat de les característiques urbanes de Terrassa introduir un canvi d’hàbits d’aquesta envergadura però al mateix temps no podem deixar passar per alt que, malgrat que compartim els objectius finals descrits anteriorment, les novetats aplicades s’havien d’haver comunicat millor als barris afectats, a la ciutadania en general i a la resta de partits polítics que conformen el ple de l’Ajuntament.
Al mateix temps, no podem amagar que s’ha perdut una bona oportunitat, per part dels responsables polítics actuals, d’anunciar simultàniament un paquet de mesures complementàries en polítiques de mobilitat, urbanisme i comerç que haurien d’ajudar a integrar millor els canvis. Parlem de promoure els desplaçaments a peu o en bicicleta, de l’ús del transport públic, de millorar el servei i renovar la flota d’autobusos, de regular integralment l’aparcament en superfície implementant l’àrea verda per a residents, de crear bosses d’aparcament dissuasives tipus Park+Ride als intercanviadors de transport públic, d’estudiar bonificacions per fomentar que es donin de baixa vehicles antics i contaminants, de proposar un pla de renovació dels carrers vianitzats i de protecció i promoció del comerç de proximitat, etc. També pensem que hagués estat una excel·lent ocasió per anunciar acords reals amb la Generalitat, aprofitant que ERC governa les dues administracions, per eliminar definitivament el greuge de la zona tarifària, el peatge de les Fonts o per a la transformació de la N150 en una via cívica, prioritzant el carril bus i el carril bici-vianants per anar a l’Hospital.
Lluny d’això, sorprenentment, el que ens trobem per part del nou govern són declaracions sobre propostes poc treballades com la municipalització dels autobusos, que pot posar en risc la viabilitat econòmica i la bona direcció del servei actual, i promeses de caràcter populista i poc d’esquerres com la de regalar a tothom, independentment del poder adquisitiu de l’usuari, bitllets d’autobús per anar a l’Hospital, però estranyament no per anar al CAP, a la universitat o a la feina. I tot això sense saber quants diners costaran aquestes mesures, ni si seran tècnicament factibles.
Per tant, divergim en la manera com està prenent les decisions importants, de ciutat, el nou executiu local, doncs una vegada més, i en els pocs mesos que porta governant, observem que, malgrat disposar de persones experimentades al capdavant, actua amb improvisació i passant el corró d’una majoria absoluta mal entesa (l’expressió màxima de la democràcia no hauria de ser imposar majories sinó cercar consensos) que tant utilitza per canviar unilateralment l’horari de celebració dels plens, posant així pals a les rodes de la participació ciutadana, com per prendre decisions de forma prepotent i precipitada que han hagut de retirar o posposar, com la fallida policia de barri.
