El ple de l’Ajuntament de Sant Cugat, celebrat dilluns, va fer pública una declaració Institucional de la junta de portaveus de suport a la Llei 24/2015 -que fa referència a la condonació del deute acumulat per a les persones protegides per aquesta llei- i contra el tall de subministrament a les famílies amb deute. El text, que va rebre llum verda per part de tots els grups, tret de Cs, que es va abstenir, també insta la Generalitat a “prendre el lideratge polític en la defensa dels drets energètics” i a defensar la llei 24/2015.
El text fa públic que recentment Endesa i altres companyies elèctriques “han enviat cartes a alguns ajuntaments catalans” on amenacen amb la intenció d’incomplir amb la Llei 24/2015 i tallar el subministrament a les persones i famílies amb informes de vulnerabilitat que tinguin deutes de consum, si les administracions públiques no paguen el 50% del cost d’aquest deute abans de l’1 d’octubre.
Legalitat
Davant aquest fet, l’Ajuntament de Sant Cugat subratlla que “no tolerarem l’amenaça de privar d’un dret bàsic a les persones més vulnerables d’aquest país. Les empreses que es lucren amb serveis elementals com la llum, l’aigua o el gas han d’assumir el compliment de la legalitat vigent a Catalunya, que protegeix els drets energètics de les persones en situació de vulnerabilitat”.
Per aquest motiu, l’acord de ple insta a la Generalitat “a prendre el lideratge polític en la defensa dels drets energètics per fer complir la llei” i totes les administracions competents “a utilitzar les vies sancionadores de manera contundent, en cas que les subministradores elèctriques realitzin talls a llars, no permesos per la llei 24/2015”. Finalment també exigeix la condonació del deute acumulat per les persones protegides per la Llei 24/2015 des de l’any 2015.
El ple també va aprovar una moció -amb els vots a favor de Junts per Sant Cugat, ERC, PSC i CUP, i el vot en contra de Cs- per demanar l’anul·lació de l’ordre del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de protegir les seus judicials amb els Mossos d’Esquadra.
La moció recorda que el passat mes de febrer el TSJC va ordenar al cos de Mossos d’Esquadra la protecció presencial permanent de les seus judicials de Catalunya arran de les protestes polítiques dels Comitès de Defensa de la República (CDR) amb motiu de l’inici del judici del procés.
Aquesta ordre obliga a tenir una vigilància policial presencial i permanent de les seus judicials de les Audiències Provincials i dels 49 partits judicials de Catalunya, i suposa que més de mig miler d’efectius dels Mossos siguin obligats a protegir seus judicials afectant “de manera directa la disponibilitat dels efectius del cos dificultant la seva prestació de servei públic a la ciutadania”.
Funcionament
L’acord de ple considera que aquesta mesura “és conjuntural i que s’ha de retornar a la normalitat, ja que no s’ha produït cap incident després de les protestes pacífiques” i per aquest motiu insta el president del TSJC a revocar “l’ordre de protecció permanent i presencial de les seus judicials a Catalunya” i així alliberar els Mossos d’Esquadra “per tal de poder-se dedicar a allò que és essencial del servei públic: recuperar el seu normal funcionament, i dedicar-se a les tasques de la prevenció i la seguretat ciutadana”.
