El d’Abel Julien (Barcelona, 1963) és un dels noms referents a Catalunya en l’observació i l’estudi dels ocells. De fet, Julien va ser durant setze anys el president de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) i a través del seu blog (abeljulien.blogspot.com) dona informació pràctica als "birders" ("observadors d’ocells") més apassionats.
L’ornitologia està de moda?
Des de fa tres o quatre anys que ha anat pujant d’una forma sostinguda i jo diria que ara es troba en un moment d’esclat absolut. Cada vegada té més aficionats; persones que no són biòlogues ni científiques, però que tenen un interès a observar ocells, conèixer-los i gaudir-ne.
I per què ocorre això ara i no en un altre moment?
Perquè estem en una societat raonablement culta, que veu que el món natural està en perill, que el planeta no està bé. Llavors molta gent comença a observar ocells, i ho fa des de diferents aproximacions. Hi ha qui s’hi acosta des d’una part més sensible, la d’estimar la natura… D’altres ho fan com un simple "hobbie"… O per veure qui és capaç de trobar més espècies…
L’ornitologia té molta tradició a Catalunya?
No té la d’Anglaterra, els Estats Units o Alemanya, que en són els països referents. Allà l’ornitologia arrenca ja a l’època de la Segona Guerra Mundial. A Catalunya, els ornitòlegs pioners, els trobem a la dècada dels 50 i els 60, però eren molt poques persones. Els anys 80 comencen a sorgir grups d’àmbit local i comarcal. I ja és a partir del 2000 quan l’ornitologia "posa la directa" a casa nostra.
Quina funció compleixen els ocells en una ciutat?
En una ciutat els ocells tenen una importància cabdal pel que fa al control dels insectes. A la primavera hi ha una autèntica explosió d’invertebrats als jardins i zones naturals en general, i és necessari que hi hagi algun depredador que ho controli, com els ocells insectívors del tipus mallerengues, pit-roigs, orenetes, falciots, ballesters…
I quines són les millors zones de Catalunya per a l’observació d’ocells?
Totes les zones humides, com el Delta de l’Ebre, el del Llobregat i els aiguamolls de l’Empordà. Les àrees de conreu de secà de Lleida també són indrets on trobarem ocells molt interessants. I el Prepirineu, més que el Pirineu, és un enclavament molt bo per veure-hi rapinyaires.
