El butlletí de l’entitat Amics del Camí de Sant Jaume de Terrassa, Terrassa Jacobea, va fent camí. N’acaba de sortir el número 7 i per la continuïtat, la coherència i la qualitat dels seus continguts -sempre inèdits i ben documentats- ja es pot considerar una lectura imprescindible per a tots els interessats en el "Camino de Santiago".
Fins i tot les persones alienes al món jacobeu poden descobrir en les seves pàgines temes de cultura i història que desconeixien i passar una bona estona llegint-les; el mateix que amb altres publicacions d’entitats terrassenques (les del Centre Excursionista, l’Associació de Col·leccionistes, l’Agrupació de Pessebristes), que acullen articles i treballs del seu àmbit, a vegades entès d’una manera molt àmplia. Vénen a ser petites revistes culturals, malauradament de difusió restringida i poc conegudes i valorades a la ciutat, que presenten treballs elaborats amb passió i rigor, que ens acosten a territoris del coneixement i de l’activitat humanes que potser no sospitàvem que existissin.
Amb l’advocació de Sant Jaume
Així, en aquesta setena Terrassa Jacobea, Francesc J.Suárez hi publica un nou capítol de l’estudi que està fent sobre les esglésies i ermitets documentades amb l’advocació de Sant Jaume a Catalunya. Aquest està dedicat a les de la comarca de l’Anoia, on n’ha trobat quinze, i amb algunes sorpreses. Jaume Huguet, que l’any 1460 va pintar els retaules dels sants Abdó i Senen i de Sant Cosme i Sant Damià per l’església de Santa Maria, que són una de les joies de la Seu d’Ègara, també hi va realitzar, per una d’aquestes esglésies de Sant Jaume de l’Anoia, la de l’antic terme del castell de Piera (ara dins el terme de Sant Jaume Sesoliveres), un retaule del Roser, l’any 1569, i posteriorment, el 1580, el retaule i la imatge de Sant Jaume.
Suárez també esmenta capelles i esglésies que ja no existeixen, de les que reprodueix fotografies amb blanc i negre fetes per Josep Maria Gavín. Aquest santcugatenc fou un pioner dels pelegrinatges moderns pel Camí de Santiago. L’any 1965 el va fer caminant des de Barcelona, 32 dies de viatge. "Fer el camí" era llavors una cosa tan insòlita que el seu viatge a peu va despertar un gran interès als mitjans de comunicació ("aún hay gente que hace a pie el Camino de Santiago", titulava l’1 de juny de 1965 el diari El Progreso, de Lugo) i les escoles d’alguns pobles van donar festa als nens, el dia que els peregrins (Gavin i dos amics seus) hi passaven, perquè estiguessin amb ells.
Els hospitals de peregrins
Aquest número de Terrassa Jacobea també inclou un article de Núria Boltà sobre els hospitals de peregrins que van existir a les rutes de muntanya de la Cerdanya. Boltà és autora del llibre "El Camí de Sant Jaume a la Cerdanya", i d’altres obres de divulgació del patrimoni i narrativa. A la secció "Iconografia jacobea a Catalunya", Núria Blanch hi publica un treball sobre l’església de Santa Maria i Sant Nicolau de Bari, de Calella, que a la façana té un relleu del cap de l’apòstol Sant Jaume. I a la dedicada a "Els goigs de Sant Jaume", Francesc Comelles presenta el relatiu a la parròquia castrense del Parc de la Ciutadella.
Amics del Camí de Sant Jaume va inaugurar, el passat 16 de març, a la confluència del carrer del doctor Fleming amb la ronda de Ponent, l’escultura "La porta de Terrassa al Camí de Sant Jaume", que com és lògic és el tema central d’aquest número de Terrassa Jacobea. Lluïsa Blanch en fa la crònica de l’acte, i també de l’assemblea general de la Federación Española de Asociaciones de Amigos del Camino de Santiago, celebrada el març a Ourense, que va comptar amb una delegació de l’entitat terrassenca (Francesc Suárez, Lluïsa Blanch, Josep Franco, Ramon Aranda, Àngels Muñoz, Librada Alcaraz i Juan Salvador). Altres pàgines del butlletí presenten cròniques i fotografies de les activitats de l’entitat, i la relació de rutes per diferents trams del camí de Sant Jaume que els socis han fet els darrers mesos.
