A més dels serveis d’atenció diürna, existeixen establiments residencials per fomentar la vida autònoma de les persones amb discapacitat intel·lectual que no tenen resoltes les necessitats d’allotjament.
A Terrassa, l’equipament de La Pineda, on hi ha un centre de dia, disposa també d’una residència amb 62 places. “L’any 1999 en tenia 61. Així doncs, tenim pràcticament les mateixes places que fa 20 anys”, denuncia Carles Godall, vocal de la Coordinadora Capaç.
“Des del 2000 fins ara a Catalunya s’ha passat de 2.814 places de residència a 4.567 però a Terrassa seguim igual tot i que la població ha augmentat considerablement i el nombre de persones amb discapacitat també”, destaca Godall.
“Quan se sol·licita entrar a una residència és perquè no hi ha l’opció de seguir tenint cura d’aquella persona permanentment a casa”, recorda Godall, que assegura que diverses persones es veuen obligades a marxar de la ciutat. “Sovint, si vols entrar a una residència, has d’anar a fora”, afirma Gemma Paüls, presidenta de la coordinadora.
El 2006, l’Ajuntament de Terrassa i la Generalitat van signar un conveni per a la construcció d’una segona residència per a persones amb discapacitat intel·lectual severa, que ha d’afegir al centre existent de La Pineda. El 2009, l’Ajuntament va fer efectiva la cessió d’uns terrenys a la Generalitat per a la construcció de l’equipament però aquest segueix pendent i sense data.
Tot i que fa anys que des de la coordinadora reclamen la construcció d’aquesta nova residència, des de l’entitat defensen que “cal avançar cap a centres residencials més petits i integrats en l’entorn de les persones”.
En aquest sentit, des de l’associació també critiquen “la manca de pisos adaptats amb els recursos necessaris” que funcionin com a pisos tutelats per a persones amb discapacitat intel·lectual “que no poden viure soles a casa seva però que poden dur una vida prou independent per a no haver d’entrar en una residència”.
