Opinió

Fem escola

SORTOSAMENT, s´han acabat les interminables vacances estiuenques de les escoles. Fa molts anys que es parla de reformar-les. Aquella famosa proposta clonaria esquemes més coherents i ajustats d´altres països de l´entorn europeu és a les beceroles. Sovint em pregunto, però, si classe dirigent del país n´encerta alguna. De debò !

“Educar és formar l´esperit”. En aquesta tasca, mai no es poden fer pauses tan llargues ni experiments. A banda que tota la vida ha d´ésser una mena de carrera universitària. En constant actualització de continguts. Uns altres adagis diuen que “el millor mestre és el temps€I la millor ciència, la paciència”. O que “els llibres són mestres que no renyen i amics que no demanen”. És per tot plegat que m´ha semblat oportú el títol de “fer escola”. De fet, “la necessitat fa mestres€i l´educació fa l´home”. Una tesi de la que cal imbuir-nos i obrar en conseqüència. Tanmateix, qui té més responsabilitats –en aquest repte– és la classe dirigent. Per tot plegat, en un suposat examen de setembre, de ben segur que tots ells suspendrien. A casa nostra, l´expressió “sant tornem-hi” (que, per cert, no figura al santoral) dibuixa perfectament la resituació de la rutina normal. S´han acabat les vacances. Per tant, toca escorxar la mandra. Fent-ho de manera sobtada i abrupta. En aquesta conjuntura, és bo apel·lar a l´ensenyament d´una vella faula: la de la cigala i la formiga€ Ho passaran pitjor els maldestres que s´han tirat tres mesos a la fresca.

Som davant d´un camp que requereix acoblar força voluntats: alumnes, pares, mestres, dirigents i el conjunt de la societat. Tibant, avui, d´algunes idees matrius del famós “mètode Montessori”, convé adaptar –en tot moment– l´entorn de l´aprenentatge al nivell concret de desenvolupament integral de cada alumne. Fàcil de suggerir però, alhora, prou enrevessat per a dur-ho a terme adientment.

Al cap i a la fi, l´escola no ha d´esdevenir un indret on el mestre transmet coneixements. Ha d´ésser el punt on la intel·ligència i la part psíquica del nen es desenvolupa. De quina manera ? Ni més ni menys que a través d´una tasca lliure, amb material didàctic especialitzat€ És per aquest motiu que deia –en començar– allò del fem escola. He triat el títol acuradament. Àdhuc amb un bri de mala intenció, si se m´accepta la confidència.

To Top