És curiós com les sensacions provoquen la configuració de realitats particulars que no sempre es corresponen amb la realitat. La divisió de l’independentisme és un fet objectiu, però la interpretació que es dóna d’aquesta realitat evident pot arribar a distorsionar la percepció que sobre el procés es pot tenir tant des de dintre com des de fora.
En primer lloc, es vol transmetre la sensació que la divisió del bloc independentista està acabant amb el procés i que el presumible descens del seguiment de la manifestació d’aquesta tarda respecte a anys anteriors, que s’haurà de confirmar avui, és el primer pas de l’assumpció del fracàs i, per extensió, la primera etapa de la tornada a l’autonomisme pragmàtic. Qui pensi realment això que no perdi de vista que, tot i la divisió, el debat se centra especialment en les tàctiques i les estratègies. És evident que la lluita pel poder, la pugna per l’hegemonia, està molt per sobre d’aquest debat, però l’objectiu continua sent comú i no és precisament abraçar l’autonomisme com si no hagués passat res.
D’altra banda hi ha qui pensa que el camí cap a la independència ja està fet i que és qüestió de poc aconseguir la secessió de l’Estat espanyol. També és un error important. L’Estat ha mostrat tot el rigor de la seva força i el seguirà exhibint cada vegada que tingui oportunitat o que ho consideri necessari. Estem a punt de comprovar-ho novament amb la sentència que farà pública el Tribunal Suprem en poques setmanes. Cap actitud d’unilateralitat farà modificar els posicionaments del govern de torn i més si està format per algun dels grans partits d’Estat. Això no vol dir que l’independentisme no hagi avançat, però no tant com per pensar que està a prop del seu objectiu. D’altra banda és certament paradoxal que es cridi a la desobediència des de l’estranger.
Per tant, ni constitucionalistes ni independentistes fan una anàlisi rigorosa si pensen que el procés ha acabat. Partint d’aquesta premissa s’ha de reflexionar seriosament en quin moment estem i si és operatiu que Catalunya continuï sense solució de continuïtat pràcticament paralitzada amb un govern que no governa i que constantment evidencia diferències de criteri en qüestions que en circumstàncies normals serien anecdòtiques. De la mateixa manera, a Madrid han de veure que bona part dels problemes que pateix l’Estat provenen de la falta d’encaix de Catalunya, que allà també han equivocat les estratègies i que allò de "meter por vereda" els independentistes no va més enllà de la barra de bar o del tweet on es parli en aquests termes.
