Avui, l’opció més fàcil seria parlar de la Diada. He decidit que millor passar-hi de puntetes. Al cap i a la fi, havent d’ésser un tema prioritari, ha perdut pistonada al llarg dels darrers anys. Les raons cal centrar-les en motius com la desunió dels partits avesats a l’opció independentista. I, abans, en la manca de perfil/tarannà polític en gran part dels dirigents. Arribo a dubtar de la vocació de molts d’ells.
Atalaiant l’horitzó, hi ha "pendent" -suposo que és qüestió de dies- el dictamen o sentència sobre el judici del procés. Havent-se tancat fa tres mesos, tinc tot el dret a pensar que la no publicació no deixa d’ésser altra cosa que una tàctica política calculada. Ja es veurà.
D’acord amb les enquestes, la suposada majoria independentista al Parlament no es correspon amb els percentatges del carrer. En aquest sentit, sempre m’he mostrat absolutament partidari de fer el referèndum. Si més no, definitivament, sortiríem de dubtes… I l’inquilí del Palau de la Generalitat s’hauria de dedicar a governar finalment.
A l’altre extrem de la balança, el llarg empresonament preventiu d’en Junqueras, Turull, Rull, Romeva, Forn, Mundó, Bassa, Borràs, Sànchez i Cuixart passa de taca d’oli. Sembla evident, però, que la "fugida" a l’estranger d’en Puigdemont, Rovira, Ponsatí, Comín, Gabriel, Serret i Puig no els "ajuda" gens ni mica. Ans ben al contrari.
Situant aquests components a la batedora, tinc la percepció que el plat que se’n deriva és del tot arrabassat. No "lliga" per enlloc. No anem bé per anar a Sants. Llavors, les "decisions" que es puguin prendre a posteriori (en fred o en calent) no aportaran res de nou ni positiu envers l’avenç real del Principat i el benestar de la seva gent. Fa massa anys que dura la "broma". De ben segur que el president espanyol en funcions està mal assessorat en aquesta matèria. Ara bé, si enfoquem la càmera al Palau de la Generalitat i al Parlament, hem demostrat molt poc "seny" en la gestió del garbuix.
Demà arrenquen les classes de la mainada. Si més no, el batec escolar aportarà un bri de "normalitat" a la rutina diària del país. Mentrestant, espero amb deliri la sentència del jutge Marchena. En el benentès que no voldria altra cosa que una inhabilitació política. Les penes de presó acabarien d’encendre la metxa.
