Terrassa

Marxa de Torxes per recordar el saqueig de 1713 

El manifest concloïa: "Recordem als terrassencs i terrassenques que van lluitar per defensar els nostres drets fa 300 anys, però també recordem que tenim presos polítics i exiliats, entre ells dos terrassencs, el conseller Josep Rull i el conseller Lluís Puig, però com diu el poeta ‘ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble’". La Comissió 4 de Setembre va tornar a conmemorar ahir, amb la tradicional Marxa de Torxes, "als terrassencs assassinats per les tropes borbòniques de Felip V el setembre de 1713".

Centenars de persones van participar al recorregut, iniciat a la Plaça Vella, després d’un acte "de commemoració del saqueig i incendi de la vila de Terrassa". L’acte es va celebrar davant la porta de la Casa del Poble amb les intervencions de Laura Armengol, coordinadora del Jovent Republicà a Terrassa, i Carles Caballero, president local d’Esquerra Republicana. Armengol va dir que Catalunya està encara "sota l’ocupació espanyola" i que la repressió "només ha canviat de nom". Caballero va parlar de la "constància" que significa celebrar un acte, com el de d’ahir, "des de 1994 de manera ininterrompuda".

"El juliol de 1713 les tropes de Felip V iniciaven el setge de Barcelona amb la intenció de sotmetre els catalans. Ja el 7 de novembre de 1659 amb el Tractat dels Pirineus els territoris nord-catalans són ocupats per França, i el 25 d’abril de 1707 amb la derrota de la Batalla d’Almansa s’ocupa els territoris catalans de més al sud", continuava el manifest. I afegia: "Dos mesos després d’iniciar-se el setge barceloní, un poderós destacament borbònic format per quatre o cinc mil homes i comandat pel mariscal Feliciano de Bracamonte arribava a les portes de la vila de Terrassa. Tenia ordres d’esclafar de forma exemplar tota localitat lleial a la causa austriacista. Aquella mateixa nit del 3 al 4 de setembre de 1713 les tropes borbòniques passaven la nostra vila per les armes". L’endemà al matí, segons la comissió, l’espectacle "era desolador: moltes cases havien estat saquejades, un centenar s’havien esfondrat consumides per les flames i una vintena de terrassencs jeien pels carrers de la vila assassinats a mans dels assaltants. Aquest fou el preu que pagaren els terrassencs per defensar les seves institucions i les seves llibertats".

Xavi Bacardit va ser l’encarregat de llegir el discurs de la marxa. Bacardit és vicepresident de Minyons, colla que va ser la convidada als actes d’ahir. Bacardit va començar advertint que no es sentia autoritzar a parlar en nom de la colla, doncs l’entitat castellera és "molt gran" i molt heterogènia, pero va afegir que tot el que havia escrit era, al seu parer, "evident i compartit".

"El que succeí a Terrassa els dies 4, 5 i 6 de setembre fou l’acarnissament d’ unes forces infinitament superiors contra una població indefensa i desarmada. Els catalans havien pres partit per un rei, ves quin remei, que respectava la nostra identitat i les nostres institucions, en front de un altre rei que pretenia, com avui, centralitzar tot el poder i castellanitzar-nos", deia el discurs. "En el moment en que els nostres aliats, anglesos i austrohongaresos, ens van abandonar i les seves tropes marxaven de Catalunya; en el moment en que semblava que una pau sense venjança era possible, les tropes borbòniques, castellanes i franceses, no volien només la victòria sobre els seus adversaris, volien la derrota, la humiliació, i a poder ser, l’aniquilació", prosseguia.

Dos-cents vint-i-cinc anys després, "Catalunya defensa una nova causa. La República. Legítima i democràtica. S’ha d’enfrontar als exèrcits revoltats" que, "amb l’ajuda dels feixismes alemanys i italians, massacren de nou la nostra terra".

Segons Bacardit, "fer castells t’ensenya que per assolir nous objectius cal compartir el desig i, a vegades, cal compartir el patiment". Arribarà el dia "de portar el castell a plaça, i haurem de ser-hi tots, perquè no hi haurà ningú més. Haurem de ser soldats i d’oblidar qui és el cap, qui porta el megàfon o qui surt a les fotos, perquè l’objectiu és nostre. Perquè l’objectiu som nosaltres, afirmà Bacardit.

La clau
Els organitzadors commemoren el saqueig patit per la ciutat l’any 1713

To Top