Demà és un dia important a Terrassa. La ciutat rep mig centenar de governs municipals catalans que van rebre un requeriment de l’empresa elèctrica Endesa en què se’ls comminava a pagar el cinquanta per cent del deute de les famílies vulnerables. A la mateixa comunicació s’advertia als ajuntaments que, en cas de no fer efectiu el pagament, a primers d’octubre es procediria a tallar el subministrament.
Es tracta d’una carta realment agressiva de l’elèctrica que ha posat en peu de guerra els ajuntaments. El primer, el de Terrassa, que de forma immediata, a través de l’alcalde, Jordi Ballart, va convocar els ajuntaments afectats, la majoria dels quals es reuniran avui a Terrassa. Val a dir que es pot pensar que aquesta reunió ha perdut força, ja que dilluns passat la Generalitat es va reunir amb directius d’Endesa i que la Diputació de Barcelona, després d’una crida de la seva presidenta, Núria Marín, reunís els ajuntaments de la seva demarcació per debatre el tema. En realitat, no devem pensar que la reunió d’avui és inútil, ans al contrari. Es tracta d’una reunió a la qual els ajuntaments, de forma conjunta i espontània, poden fer arribar la seva veu no només a les companyies de subministrament, sinó també a les administracions supramunicipals, sobre la situació en la qual es troben en qüestions relacionades amb serveis socials. Els municipis, com a administració de proximitat, són els que han de parar el cop de les emergències personals i familiars dels seus habitants, gairebé sempre “suplantant” administracions superiors que són les que en tenen les competències. Treballar a primera línia té aquestes coses i, després, ni pagat ni agraït: desemparament institucional.
D’altra banda, no hauríem de perdre de vista l’escenari al qual ens trobem ara mateix. Hauríem de reflexionar sobre el moment en què Endesa envia la carta als ajuntaments i el to amenaçant que utilitza. És fàcil pensar que els ajuntaments reaccionarien amb contundència, com així ha estat, i que la reacció de la Generalitat seria també immediata, com així ha estat també. Sigui un escenari provocat o no, el Govern de la Generalitat ha de ser l’interlocutor amb les companyies subministradores, com ha de ser també qui vetlli per l’aplicació de les seves pròpies lleis, que és en realitat la via per trobar solucions en aquest i en altres temes relacionats amb l’habitatge. Tot i així, no està de més que els ajuntaments li recordin.
