No queda provat que ell robés aquell GPS de l’interior d’un cotxe, però sí que queda provat que ho va vendre. I ho va vendre al marit de la víctima, de la propietària del vehicle. L’home va haver de pagar 30 euros per recuperar el que era seu. El venedor ha estat condemnat a tres mesos de presó per un delicte d’encobriment: per comerciar amb un objecte de procedència il·lícita sabent aquest origen il·legal. Li han rebaixat la pena per dilacions indegudes en el procés judicial.
El robatori va ser perpetrat un dia de novembre del 2012 al carrer de l’Historiador Cardús. Allí, enfront del número 82 d’aquest carrer de Sant Pere Nord, estava estacionat l’automòbil. Entre les sis de la tarda del 16 i les 9.50 del matí del 17 de novembre, algú va forçar la porta del turisme i va sostreure un GPS, una màquina de soldar, una mola gran, una mola petita, dos trepants, un motor per a persianes metàl·liques i un motor hidràulic per a porta basculant.
Van transcórrer només unes hores entre el robatori amb força i la venda de part del botí€ a la pròpia víctima. L’acusat va lliurar el GPS al seu propietari, però a canvi de 30 euros, segons la Justícia. Eren les set de la tarda. No queda clar com es van desenvolupar els fets, com van contactar venedor i víctima, però tot apunta al fet que l’acusat es va trobar amb l’amo dels objectes robats i li va voler vendre el GPS, i va començar una discussió acalorada perquè el denunciant va reconèixer el navegador com a seu. I en aquestes que van arribar els Mossos d’Esquadra, alertats de l’altercat. Els agents van traslladar als dos implicats a la comissaria per a esclarir els fets. I d’aquest esclariment policial va néixer el procediment judicial que ha conclòs amb la condemna al receptador. El que no ha transcendit és si la disputa verbal va començar abans o després de l’intercanvi. Tampoc se sap, almenys en aquest procés, què va passar amb la resta de material sostret: les eines, els motors.
El jutjat penal número 1 de Terrassa va imposar al venedor una pena de tres mesos de presó pel delicte d’encobriment, perquè tenia “ple coneixement” de la procedència il·lícita del navegador. I va actuar amb intenció “d’enriquiment il·lícit”. El mateix individu estava acusat del robatori, però d’aquesta acció delictiva va quedar absolt: es podia acreditar que havia comerciat amb part del botí, però no que ell fos l’autor de la sostracció.
No obstant això, el reu no es va mostrar conforme amb la sentència i la va recórrer davant l’Audiència Provincial de Barcelona, perquè la seva defensa considerava que s’havia vulnerat el principi constitucional de presumpció d’innocència. Destacava que els denunciants no estaven presents en el judici, però el tribunal desestima les seves al·legacions, diu que la convicció de la jutge d’instància obeeix a l’acceptació “lògica, racional i conforme a les regles de l’experiència humana” de les proves, i recorda que els denunciants no van poder ser localitzats per al judici. Les citacions van ser negatives i es mancava d’altres domicilis on citar-los, per la qual cosa es va acordar dur a terme la vista sense la seva presència, amb la lectura de les seves declaracions durant la instrucció.
Un mosso va explicar la seva intervenció d’aquella tarda i el GPS va ser identificat pel seu propietari “sense cap gènere de dubtes”. A més, el processat no va declarar. Tenia tot el dret a no fer-lo, però no va poder oferir cap explicació convincent sobre la possessió d’aquell aparell electrònic que no era seu. Si realment ell també ho va adquirir a un tercer, aquesta venda va ser a un preu desconegut. I ell va voler vendre-ho per 30 euros. No hi ha dubte d’això, ni tampoc que es va aprofitar de la situació amb evident ànim de lucre.
