L’estiu, les festes majors recuperen la vella i bonica tradició de les cantades d’havaneres. Al final, un vaset de rom cremat endolceix i escalfa la gola, permetent una estona de conversa amb bons amics de l’entorn. La lletra d’alguna d’aquestes composicions evoca records poètics i nostàlgics, amarats en un munt de sentiments vitals. Em permeto triar aleatòriament alguns retalls del text d’algunes: “Miro el paisatge. Cerco paraules que omplin els versos sense neguit. Els pins m’abracen. Sento com callen. El vent s’emporta tot l’horitzó”€ “Amb l’esclop d’un pescador, m’he fet una barca xica. D’un llapis el pal major i la vela més bonica d’un retall de mocador…”
No cal afegir gaire cosa més per palesar el nucli ambiental d’aquestes trobades. És ben cert que hi ha vaixells de vela i mar a Calella. Com alhora que les ones van i vénen al compàs de l’havanera. La música -com a element màgic- acaba embolcallant-ho tot i genera un hàlit d’encís al més profund dels nostres cors.
Aquest gènere musical provinent de Cuba ens ajuda a oblidar penes i neguits. Com diu un dels nostres adagis, “on hi ha música, mala cosa no hi pot haver”. De fet, “si la por fóra música, ballaríem tots”.
Per tot plegat, doncs, ja val la pena que fem per carregar piles. L’estiu s’acaba lentament. Sense anar gaire més lluny, d’ací a un parell de setmanes, la mainada retorna a escola. Una gran majoria de pares també ja “gruen” a ple rendiment. Al cap i a la fi, si puntualment cal tibar d’avis, aquests mai no hi posen traves.
Recuperar la rutina habitual també va prou bé. D’altra manera, el cos s’arna i no convé gens ni mica. Mentrestant, tanmateix, que mai no ens manqui la bona música. “Cada ball vol la seva música” i l’orquestra del rum-rum diari s’ha d’anar afinant€ Després de la mandra estiuenca, tensar un xic la corda tampoc no va pas gens malament.
Temps hi haurà -amb escreix- per tal de compensar allò que, per a molts, representa un esforç sobrehumà. La “compensació” dels weekends ens deixarà dosificar adientment els vaivens del propi organisme.
Brindem per les havaneres. Amb rom o amb cava. Tant se val! La vida és massa bonica com per deixar-nos-la esmicolar sense gaudir -al màxim- de tots els seus encants. Hi estem d’acord o no?
