Amb només un any de diferència, l’anglès Adrian Lock ha portat la selecció femenina de hockey a dos podis consecutius. L’equip s’ha penjat les medalles de bronze al Campionat del Món de Londres i a l’Europeu d’Anvers. Son les dues darreres de les cinc medalles que té l’equip. Les altresx tres són l’or olímpic de Barcelona’92 i les plates als Europeus d’Amsterdam’95 i Barcelona’03. Ara, l’objectiu és classificar-se pels Jocs de Tòquio al Preolímpic de finals d’octubre.
Lock, un home tranquil, es mostra extraordinàriament satisfet del campionat realitzat per les seves noies, que es van quedar fora de la final en encaixar un gol al darrer minut davant d’Alemanya, però van saber refer-se i guanyar Anglaterra els “shoot-outs” per tornar a pujar al podi.
“La veritat és que estic molt content. Vam venir a Anvers a lluitar. Sabíem que seria un torneig molt dur. Un torneig tan curt com aquest no et permet massa errors i, per sort, les coses han sortit bé”, explica el seleccionador espanyol femení. “Hem preparat bé el torneig. Les noies han arribat fresques i amb moltes ganes. Seguim creixent com a equip. Cada vegada som un grup més format i a Anvers hem demostrat que sabem competir i lluitar les unes per les altres”, afegeix. Entén Lock que una de les claus del bronze ha estat “aplicar diferents sistemes de joc durant el torneig i saber gestionar-los”.
Recorda el seleccionador que quan es va fer càrrec de l’equip femení espanyol “no teníem cap possibilitat de somiar per lluitar per cap medalla”. En canvi, “ara tenim un equip que sí pot fer-ho. Això ens fa estar molt més motivades durant els entrenaments de l’any, tant en l’àmbit físic com en el tècnic. Sabem que si ho donem tot i millorem dia a dia, tenim possibilitats de guanyar una medalla. Això té un efecte molt positiu en les jugadores. Si no ho donem tot segur que no guanyem. Però si ho donem tot tenim una possibilitat. No tenim res garantit, però sí tenim una possibilitat. I a això ens aferrem. Cal seguir lluitant i creient en nosaltres mateixes. Així és com al final surten les coses”, explica.
En relació al torneig, més enllà de la medalla de bronze, Lock destaca “la unitat que hi ha entre les noies dins i fora del camp”. I afegeix: “Són un equip molt cohesionat, amb un gran vincle afectiu. Tenen amistats molt grans entre elles. Potser ara no se n’adonen, però seran amistats per a tota la vida. Podran explicar als seus fills i néts les experiències que ara estan vivint aquí”.
La selecció disposarà ara d’un parell de setmanes de vacances i després començarà la preparació pel Preolímpic. “Necessitem desconnectar una mica. Al setembre ens tornarem a ajuntar. El Preolímpic és un torneig en què jugues només dos partits contra el mateix rival. Hem d’estar centrades i afrontar-lo amb la màxima serietat”. Gràcies a aquest bronze, Espanya millorarà la setena plaça que ocupa actualment al rànquing de la FIH i, a banda de jugar a València els dos partits, tindrà enfront un rival teòricament més assequible. “Ara ens toca esperar a conèixer el nom del rival, preparar els partits a consciència i donar-ho tot per guanyar-nos la plaça olímpica del proper estiu”, assenyala el seleccionador.
En només un any, Lock ha portat la selecció a assolir el bronze al Mundial de Londres (agost 2018) i a l’Europeu d’Anvers (agost 2019).
