l 7 de gener de 2011, havia d’entrar en vigor una llei. Prohibeix els anuncis dins d´un programa informatiu. Segueix essent paper mullat. Fou publicada (pel BOE) el 7 de desembre de 2011. No es compleix. La publicitat és una activitat recolzada en el màrqueting. A partir d’un bon estudi de mercat, pretén ajudar a vendre un producte. Intrínsicament, no és ni bona ni dolenta. És eina que es pot fer servir de manera adient. O pot arribar a manipular determinats sectors… Prenc com a referència els Telenotícies de TV3. Em treu de polleguera haver-me d’empassar qualsevol espónsor abans de les notícies esportives. O sentir la cantarella de qui patrocina l’oratge. Qualsevol cadena hi té dret Amb l´excepció dels informatius.
Per què les cadenes es passen la llei per alt ? No ho entenc. Aquesta llei preveu més seguretat jurídica als operadors. Però els drets dels televidents se’ls passen pel folre del clatell. Teòricament, ara tenim una llei que ens empara. Però els anuncis a dojo ens trepanen.
La “publi” sempre tiba de tècniques captivadores per cridar l’atenció del consumidor. Insisteix i abusa d´agressivitat. Tot plegat per a assolir un seguit d’objectius comercials. On són els límits? En el cas de la publicitat postal, encara tenim algun mecanisme de defensa. Enganxant un adhesiu a la bústia, no t’hi aboquen missatges del ram. També vull poder exercir els meus drets de defensa els pocs dies que compro un diari en paper. No assumeixo que, dins del periòdic, m’hi encabeixin opuscles. Àdhuc amb portada i contraportada “falses”.Uns dies són d’un concessionari automobilístic. Els altres, d’una cadena de supermercats o un centre comercial especialitzat en informàtica.
Parlant d’altres publicitats no desitjades, no obvio les pàgines de contactes. L’Avui les eliminà, de soca rel (essent en Toni Cruanyes el seu director en funcions). Tots coneixem, emperò, exemples que fan la vista grossa. Dit d’altra manera, passen de tot. Fins quan?
Intueixo que, darrera d’aquest món, s’hi belluguen molts interessos lucratius. Per això, no ha d’ésser fàcil renunciar-hi. Ací exigeixo honestedat i imaginació per part dels gerents dels mitjans. No serà difícil trobar altres ingressos, que ajustin la balança pressupostària. Arriba l´hora de capgirar la situació. Les lleis s´han de complir. La resposta ni pot llençar pilotes fora. Som-hi, doncs!
