“Vaig estar durant les vacances arreglant la paperassa del meu pare. Així que ara toca treballar sense poder gaudir de vacances i encara que tots els papers estan millor, encara queda molt per fer”. El meu amic no es queixava, perquè ja se sap, les herències són molt complicades de gestionar, tot i que en el seu cas al ser l’únic hereu, ho tenia molt més fàcil. Reconeixia que en temps d’estiu es podia treballar més tranquil. També es podien fer propòsits personals com vigilar a l’hora de menjar i perdre quilos abans del seu proper viatge a Alemanya. Transmissions, herències, propòsits, feina….
“Aquest món l’estan deixant pitjor de quan vàrem arribar” deia l’altre amic, sensible com és en l’entorn i la natura. Les coses mal fetes pels polítics deriven en contractes amb empreses que dins la legalitat (o la manca de lleis específiques) aprofiten per desenvolupar pràctiques de dubtós respecte al medi ambient. Per exemple, utilitzar escòries de la sobredimensionada incineradora de Son Reus (Palma), com a material base de la construcció de l’autopista Llucmajor-Campos. El problema és que la llei no obliga que s’hagi de fer el tractament per a evitar que se superin concentracions de substàncies perilloses que contenen aquests productes de la incineració com metalls pesants, dioxines, furans i PCBs. Medi ambient…
“Mallorca serà una colla de suburbis sense interrupció que rodejaran la centralitat de Palma” deia resignadament un expert en turisme i territori. “La construcció de l’autopista fins a Campos seguirà cap a Felanitx i Manacor per anar completant l’accés a la perifèria de Palma i afavorir l’interès per a construir més habitatges convertint-se en un sistema urbà sense límit, serem una illa com Puerto Rico…” Urbanisme i territori….
“Tinc el pressentiment que al setembre tot anirà millor i que hi haurà un canvi positiu” es deia en una altra conversa sobre les vendes i el comerç de complements de la llar i decoració. El repte del canvi i dimensió del negoci quan s’assoleix un grau d’estabilitat i èxit, sorgeix de forma natural igual que els dubtes sobre el camí a seguir i els interrogants sobre com assolir noves fites sense la seguretat que et dóna haver-ho fet abans. Comerç i emprenedoria….
Les converses d’estiu acostumen a ser relaxades i honestes, no hi ha pressa i les paraules flueixen amb facilitat. Els viatges, la salut, les xafarderies sobre que fan els altres, no falten en les converses d’estiu.
Fora de les xerrades, també hi ha les sorpreses d’algunes notícies rellevants o xocants que tenen molt de ressò en les xarxes socials o en els emails que de forma gratuïta envien els mitjans al nostre dispositiu mòbil. El president dels Estats Units omni-present, l’evolució del conflicte a Hong Kong i la Xina, els incendis a Canàries, els immigrants i drames greus al Mediterrani…
En l’àmbit del comerç electrònic, altre cop es parla d’Alibaba, propietària de la botiga online AliExpress i la plataforma de pagaments Alipay. Facturant quatre vegades menys que Amazon, guanya un 32 per cent més. El seu marge sobre vendes és del 23 per cent, gràcies a la seva menor estructura de costos, mentre que Amazon té un marge del 4,2 per cent. La diferència més gran es dóna en els recursos humans. Mentre la força laboral d’Amazon és de mig milió de persones, Alibaba té poc més de 50.000 empleats. També hi ha costos d’estructura a Amazon, com les seus, centres logístics, de desenvolupament de programari, i oficines de servei al client en desenes de ciutats als Estats Units i Europa, així com els serveis de menys marge que la botiga electrònica. Els nombres concrets: Amazon va tancar 2018 amb ingressos de 203.075 milions d’euros, i Alibaba 48.932 milions. Els beneficis d’Alibaba van ser d’11.277 milions, i Amazon dels 8.538 milions.
I en l’àmbit del comerç físic veiem sorolls que discuteixen altre cop sobre com les empreses poden créixer per competir en enfront del progrés del comerç electrònic, a través de les fusions i/o adquisicions. La possible comunió entre Ahold Delhaize i el seu competidor als Estats Units Kroger, donaria com a resultat de 1,2 bilions d’euros en sinergies segons American research institute Bernstein. Comerç…
Converses i notícies d’estiu….
*
gabriel izard@uab.cat
