Recordar els atemptats gihadistes de 2017 (a Barcelona i Cambrils) m´esglaia. Sobretot pensant en les setze víctimes innocents que van pagar la cabronada amb l´injust preu de la pròpia vida€ I en els més de cent trenta ferits. A diferència de l´any passat, espero i desitjo que no es repeteixi la manipulació grollera i repel·lent de les manifestacions ciutadanes en record seu per part de les entitats secessionistes. No té res a veure una cosa amb l´altra. Estic tip d´haver d´aguantar sortides de to barrejant naps i cols.
En William Shakespeare entenia com a millor “ésser rei del propi silenci que no pas esclau de les paraules”. Evidentment trobo més que necessari i genial sortir al carrer. Cal expressar el rebuig màxim a actes d´aquest caire. Alhora, però, hem d´entendre que els familiars directes dels afectats també demanen actituds de respecte, silenci, record i pregària. Sense emmascarar arreu la cantarella subliminal del batibull independentista, perquè arriba a entabanar al personal.
Fa un mes, el diari Público va deixar anar unes suposades connivències de la cúpula policial amb l´imam de Ripoll. Ràpidament, es va produir una interpretació esbiaixada de ments febroses nacionalistes per a imputar-los la trama organitzativa de tot l´embolat. Fins i tot unes dues-centes persones –a tot estirar– es van manifestar pel centre de Terrassa, amb màscares i pancartes que els adjudicaven la “paternitat”. Em permeto recordar que, l´agost de 2017, les casualitats van voler que l´explosió de més de vint bombones de butà (a Alcanar) posés sobre avís el cos dels Mossos d´esquadra. Amb una investigació acurada i molt professional van arribar a establir origen lligams amb els atemptats gihadistes. D´allí se´n derivà un reconeixement de tota la ciutadania a la policia catalana, centrant-lo i personificant-lo en la figura del major Trapero. De tot se´n fa molt més que un gra massa, enterbolint l´ambient amb perspectives recargolades que no menen enlloc. Passo d´aquest sarau. Mereixen tot el meu rebuig, sense embuts, bo i admetent que tenen tot el dret a lluitar pel dret a decidir. Sense manipulacions, però…
Tant de bo siguem capaços de lligar harmònicament els diferents col·lectius en la base d´una germanor integradora. Farem per drenar unes ferides encetades un malaurat 11 de setembre de 2001, a les “Torres bessones” de New York.
