UAN arriba aquest temps, en alguna mesura estem enmig del període de les vacances. Un cop s’acaba el període escolar en alguna mesura és així. No tothom les afronta de la mateixa manera, ni amb la mateixa il—lusió ni amb la mateixa perspectiva de descans. En moltes ocasions les vacances no són sinònim de descansar. Ni pel treballador ni per l’empresari. Pel treballador perquè segurament tindrà altres tipus de responsabilitats que en molts casos haurà de gestionar i que no sempre inclouen el descans necessari. Pels empresaris perquè al fer vacances els treballadors, moltes vegades els toca estar més pendents de l’empresa, sobre tot si és petita i la feina no baixa al mateix ritme que les persones disponibles i sense vacances. El què està clar és que l’estiu és el període on es concentren en general les vacances de la major part de persones. Per tant inevitablement allò que ens envolta afecta la nostra manera de viure, perquè durant aquesta època de l’any, els ritmes són diferents.
El més d’agost tot s’alenteix. Les ciutats i pobles menys turístics i determinats tipus d’empreses canvien el ritme habitual per un ritme bastant més tranquil. De fet les xifres no enganyen, i el període d’estiu es concentren la major part de les vacances. Dades de l’Estat Espanyol, confirmen que de mitjana, cada persona, preveu una despesa al voltant dels 2.000 euros (altres dades serien la xifra de 26 milions de viatges i 14.000 milions de despesa agregada en els mateixos, per tant, entre l’estiu, Setmana Santa i Nadal és quan una part important de les persones afortunades aprofiten per viatjar, segons Statista). En moltes ocasions acaben sent despeses de viatges, però en d’altres poden ser més oci sense marxar del lloc de residència habitual. Per tant, tot demostra que a l’estiu, l’entorn i el fet que molta gent realment fa vacances porta a que els hàbits de consum es modifiquin; això fa que encara que treballem, perquè tenim una empresa petita o acabem d’emprendre, potser algunes coses les puguem aprofitar per a fer nostres aquests ritmes diferents i veure’ls com una oportunitat.
Però el més important, és que cal ser conscients que molts petits empresaris i autònoms no acaben fent vacances. Precisament s’aprofita aquest ritme més lent per fer coses que les activitats diàries van retardant. Per exemple, prendre determinades decisions amb més calma, mirant les opcions disponibles, fer endreça i canvis en l’empresa i millores dels espais o fer plans de futur. Que el ritme de feina recurrent baixi, però no es pugui tancar el negoci, porta a disposar de temps per estar a la feina i no fer les activitats habituals. Això és una oportunitat per les empreses que comencen, i on els emprenedors es poden permetre poc temps de desconnexió real, tancant i marxant. Adaptar les necessitats als ritmes farà que encara que no es pugui desconnectar el temps necessari (que idealment seria un mínim de dues setmanes), es pugui almenys treballar amb una sensació diferent de l’habitual, amb més llibertat i amb menys estrès. De vegades no es pot realitzar una desconnexió total, però si una desconnexió parcial que si es fa conscientment pot ser molt relaxant, sobre tot si ens agrada la nostra feina o estem enamorats del nostre projecte. Quan això passa, els ritmes tranquils de l’estiu ajuden a que a la tornada tinguem més empenta, donat que tot i no aïllar-nos físicament de l’espai de treball molts dies, sí que hem aconseguit aïllar-nos de les rutines, transformant aquest espai amb il—lusió renovada, per quan tornin els treballadors o comencem el període de més feina. Idealment estaria bé desconnectar però en ocasions on fer-ho no és possible, baixar el ritme també pot ser edificant i reconfortant. Els petits empresaris o emprenedors poden veure en aquest espai de temps una oportunitat per retrobar-se amb l’essència d’allò que han creat.
*
Dr. (Ph.D.) en Direcció d’empreses, IESE Business School Sòcia de l’assessoria Getapartner.
natalia.cuguero@getapartner.com
