Res millor pel muntanyenc terrassenc Oriol Antolí que unes setmanes de plàcides vacances per les costes gregues abans d’emprendre una de les rutes més complicades de totes les que travessen els Pirineus, la HRP (Alta Ruta Pirinenca). És més llarga que la GR 11 (cantó espanyol) o la GR 10 (francès) i transita per colls i cims com el Vignemale (3.299 metres), el Carlit (2.921) i el Canigó (2.784) i passa ben a prop de la Pica d’Estats i l’Aneto. És força més tècnica i costeruda que les altres, però permet veure paisatges bellíssims des de molt amunt. I això és precisament el que busca Antolí. Aquesta HRP cobreix un total de 850 quilòmetres entre les localitats d’Hendaia (País Basc francès) i Banyuls de la Marenda (Catalunya Nord), amb un desnivell global de 48.000 metres.
Bregat en mil batalles i proves de resistència com aquesta, Antolí va decidir buscar a “google” en quant estava el rècord d’aquesta peculiar Alta Ruta Pirinenca. Va descobrir que era de 20 dies. “Vaig decidir que ho feria en només 16 dies. Però no per batre el rècord ni res, sinó perquè no disposava de més temps, ja que tinc previst acabar el diumenge 15 de setembre i l’endemà ja he de començar a treballar”, explica.
Oriol Antolí Sarrau, que dimarts farà 36 anys, té previst arribar a Hendaia el divendres dia 30 i sortir dissabte al matí a trenc d’alba. Té previst fer tot el recorregut sol. S’emportarà una tenda de campanya, alguns fuets, barretes energètiques i fruits secs. “Això em durarà només un parell o tres de dies. Després m’hauré d’espavilar tot sol per tal d’anar trobant aigua i aliments pels pobles, que no són molts, per on transcorre el camí.
dormir poc
De les seves anteriors experiències en caminades de llarga distància i diversos dies de durada ha après a dormir poc. “Tinc previst dormir unes quatre hores diàries, coincidint amb la nit, ja que no és una ruta excessivament ben senyalitzada i és fàcil de perdre’s. Si em sorprèn alguna tempesta, aprofitaré per dormir. Es tracta de ser autosuficient i d’adaptar-se a les condicions que em vagi trobant”, explica Antolí, que no es pren el repte com una obligació sinó com una manera de gaudir practicant l’esport que més li agrada. Té previst completar els 850 quilòmetres fent-ne una mitjana d’entre 60 i 70 al dia, amb desnivells de 3.500 a 4.000 metres de mitjana. “Segurament, els primers dies faré més quilòmetres i els últims menys. Si aconsegueixo acabar ja serà tot un èxit”, diu.
L’Alta Ruta Pirinenca està pensada per fer-se en 42 etapes i permet transitar, entre altres llocs, per Arizkun, Roncesvalles, La Pièrre Saint Martin, Arlet, Bielsa, el Portillon, Vielha, Salardú, Ull de Ter i el Puymorens. Recorre tres Estats: Espanya, França i Andorra.
Tot i que no es considera un professional de la muntanya, Oriol Antolí porta gairebé una dècada cobrint grans distàncies i fent proves de muntanya maratonianes pel pur plaer d’estar en contacte amb la natura. Aquest enginyer electrònic de gairebé 36 anys va jugar a bàsquet al Sant Pere i a l’Sferic. Fa una dècada se’n va anar a treballar a Madrid. Va jugar al Dos de Mayo, un equip de Móstoles. Per posar-se en forma, va sortir a córrer pel parc del Retiro. Un dia va fer 36 quilòmetres i li va agradar tant que va deixar el bàsquet per la muntanya. El maig de l’any passat va ser el primer a poder finalitzar la Monarch’s Way (990 quilòmetres en 12 dies) i el passat gener va completar la Spine Race (430 en 5 dies), també a Anglaterra. La seva darrera aventura fou la Rovaniemi (150 quilòmetres en 26 hores).
