Les seves empremtes dactilars estaven en els vidres davanters del vehicle assaltat, un Porsche, però la troballa d’aquests vestigis no és suficient, segons un tribunal, per a condemnar pel robatori a un sospitós. Aquest queda absolt, després de ser condemnat en primera instància, de sostreure del turisme un GPS i una tablet. Potser va tocar l’automòbil perquè li havia suscitat atracció al carrer, per ser un esportiu vistós.
El robatori va ser perpetrat el 27 de desembre del 2012 en l’aparcament d’un habitatge de Terrassa. Algú va entrar en el garatge, va obrir el cotxe i va furtar el GPS i la tablet. El valor del primer era de 180 euros. El de l’altre article, 468 euros.
L’amo del cotxe va veure dos joves i un d’ells, pel que sembla, era l’acusat. No obstant això, un tribunal de l’Audiència Provincial afirma que la descripció d’aquests nois res aporta per a determinar l’autoria del furt, perquè el processat no va acudir al judici ni existien imatges seves en la causa, per la qual cosa és impossible saber si encaixava en la descripció realitzada per la víctima.
Només quedava una prova incriminatòria a tenir en compte, segons indica l’Audiència Provincial en veure el recurs d’apel·lació de l’acusat, disconforme amb la sentència del jutjat penal número 1 de Terrassa que li imposava cinc mesos i vint-i-nou dies de presó per un delicte de furt. I aquesta prova de càrrec la constituïen les empremtes dactilars trobades en l’exterior del vehicle.
Sorgeixen els dubtes raonables. Es pot deduir amb seguretat que el sospitós va entrar en l’automòbil? Qui va deixar les empremtes va ser qui va cometre el delicte? I si només va tocar el cotxe perquè l’atreia, perquè era un esportiu cridaner? Per al tribunal, són moltes les possibilitats que una persona deixi les seves empremtes en l’exterior d’un cotxe sense haver entrat en ell, que simplement el toqui. No hi havia empremtes dins, sinó fora. Davant el dubte, no es pot concloure una sentència condemnatòria. El jove acusat de furtar objectes d’un Porsche queda eximit de culpa.
El tribunal diu que és impossible saber si el processat encaixava amb la descripció realitzada perquè no existeixen imatges ni es va presentar a judici
