a hi tornem a ésser. Un any més, els egarencs fem per pujar, avui, al cim de Sant Llorenç del Munt, coincidint amb la diada del sant. Enguany, en escaure´s en dissabte, hom suposa que l´afluència de gent farà un goig espaterrant. Per cert, es diu que aquest jorn és el mes calorós de l´any: perquè, a la calor pròpia de l´època, cal sumar-hi l´escalfor de la graella on fou cremat el sant. De fet, hi ha una dita que manté allò que “per Sant Llorenç es cremen els ocells”. Es tracta de pregar-li “que vetlli per la plana. Que protegeixi, en tota via, la gent de la rodalia…i que ens beneeixi llargament “(com diuen els goigs).
Realment el que en podríem dir programa d´actes gira entorn d´un protocol senzill: pujada a peu, esmorzar (en colla) i missa a la capella. En acabar, un cop repartida la coca i el vi bo, es fa una processó pels volts del monestir, per a festejar el patró. Es clou amb el cant dels goigs i del Virolai, gaudint de la vista impressionant del Montserrat. Em permeto comentar-ho pels qui encara no ho han gaudit.
És fantàstic mantenir la tradició. Ascendir els mil cent cinc metres d´altura, en plena Serra de l´Obac engresca. A més, et permet retrobar vells amics de la contrada (Matadepera, Mura, Castellar, Viladecavalls, Sabadell, Ullastrell, Talamanca, Terrassa o Sant Llorenç Savall). L´amor per la natura i la fe agermanen els pobles.
M´encisa pujar-hi sovint, la resta de l´any. Sobretot, però, en un jorn com avui. Per això, m´ha semblat oportú triar un títol original i llampant. M´agradaria captar nous “addictes a la causa”. A banda d´una bona oxigenació pulmonar, es gaudeix d´una vista fantàstica de tota la rodalia. Algun any, amb un bri de sort, fins i tot es pot divisar el perfil de la Serra de Tramuntana, a “ses illes”.
En acabar, vull enviar un record emocionat i sentit a qui vaig tenir com a primer mestre de música (en Josep Freixas i Vivó). Seva és justament una sardana dedicada a Sant Llorenç del Munt. Trio a l´atzar uns versets de la lletra: “Sant Llorenç, roques pelades… Totes voltades d´un blanc intens. Cim de victòria. Orgull i glòria dels terrassencs”… Mai més ben dit ! Poca gent com ell, que ara està -com a resident a L´Aurora- reflectiria millor el què representa aquest immens rocam per a tots nosaltres. Per molts anys a tots plegats !
